Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resultats assolits en xenotrasplantament

  • Autores: Josep Maria Cruzado Garrit
  • Localización: Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, ISSN-e 2339-9910, ISSN 1133-3286, Vol. 16, Nº. 2, 2001, págs. 43-46
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Results achieved in xenotransplantation
    • Resultados alcanzados con el xenotrasplante
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Un primer intento de xenotrasplante se llevó a cabo a principios del siglo XX; estas experiencias fracasaron probablemente por rechazo hiperagudo. Un segundo período se inició a finales de la década de los cincuenta, debido a tres motivos: necesidad de desarrollo de la técnica de trasplante, los problemas para la obtención de órganos humanos y la efectividad de la 6-mercaptopurina en el control del rechazo celular agudo. Aunque se produjeron grandes avances en el conocimiento de la fisiopatología del xenorechazo, a partir de 1965 prácticamente se abandona el xenotrasplante; las causas fueron: instauración de la diálisis reglada en el tratamiento de la insuficiencia renal terminal, el desarrollo de la donación de órganos procedentes de cadáver y los avances en la inmunología del alotrasplante. No es hasta principios de los años noventa, con el alotrasplante ya consolidado, que resurge el interés por el xenotrasplante; el enorme desequilibrio entre la escasez de órganos y el número de pacientes en lista de espera fue el detonante. Los últimos xenotrasplantes clínicos se realizaron, con pobres resultados, en 1993; la mayor supervivencia documentada en el caso de un xenotrasplante clínico concordante fue de 9 meses y se había obtenido en 1964. El modelo preclínico de xenotrasplante utilizado es el de cerdo a primate no humano; a pesar de la utilización de cerdos transgénicos y la prevención del rechazo hiperagudo, los resultados obtenidos son pobres, ya que los órganos sufren lesiones tempranas y son destruidos al cabo de pocos días. De todas formas, entre los primates no humanos y los humanos hay ciertas diferencias y algunos investigadores defienden el inicio de ensayos clínicos controlados utilizando órganos de cerdos transgénicos; otros, en cambio, consideran que el riesgo de zoonosis no ha estado suficientemente investigado.

    • English

      The first attempt at xenotransplantation took place at the beginning of the twentieth century and their failure was probably due to hyperacute rejection. A second period began at the end of the 1950s for three reasons: the need to develop transplantation techniques, the difficulty of obtaining human organs, and the effectiveness of 6-mercatoppurine in controlling acute cellular rejection. Although huge advances were made in knowledge of the physiopathology of xenograft rejection, from 1965 onward xenotransplantation was all but abandoned. This was caused by the introduction of standarized dialysis in the treatment of terminal renal failure, the development of cadaveric organ donation, and advances in the immunology of alotransplantation. Not until the beginning of the 1990s, when allotransplantation was firmly established, did interest in xenotransplantation reemerge, fueled by the huge gap between the scarcity of organs and the number of patients on the waiting list. The most recent clinical xenotransplantations were perfomed in 1993, with poor results: the longest recorded survival in concordant clinical xenotransplantation was 9 months and was achieved in 1964. The preclinical xenotransplantation model used is that of pigs nonhuman primate. Despite the use of transgenic pigs and prevention of hyperacute rejection, the results obtained are poor, since the organs suffer early lesions and are destroyed after a few days. There are certain differences between nonhuman primates and humans and some researchers are in favor of starting controlled clinical trials with transgenic pig organs; others, in contrasy, believe that the risk of zoonosis has not yet been sufficiently investigated.

    • català

      Un primer intent de xenotrasplantament es va portar a terme a principis del segle XX; aquestes experiències van fracasar probablement per refús hiperagut. Un segon període es va iniciar a finals de la dècada dels cinquanta, a causa de tres motius: la necessitat de desenvolupament de la tècnica de trasplantament, els problemes per a la obtenció d'organs humans i I'efectivitat de la 6-mercaptopunna en el control del refús cel-lular agut. Encara que es van produir grans avanços en el coneixement de la fisiopatobgia del xenorefús, a partir del 1965 pràcticament es va abandonar el xenotrasplantament; les causes van ser: la instauració de la diàlisi reglada en el tractament de la insuficiencia renal terminal, el desenvolupament de la donació d'organs procedents de cadaver i els avanços en la immunologia de I'al.lotrasplantament No és fins a principis dels anys noranta, amb I'al.lotrasplantament ja consolidat, que ressorgeix I'interès pel xenotrasplantament; I'e- norme desequilibri entre I'escassetat d'organs i el nombre de pacients en llista d'espera va ser el detonant. Els últims xenotrasplantaments clínics es van portar a terme, amb pobres resultats, el 1993; la supervivència superior documentada en el cas d'un xenotrasplantament clínic concordant va ser de 9 mesos i s'havia obtingut el 1964.

      El model preclínic de xenotrasplantament utilitzat és el de porc a primat no huma; malgrat la utilització de porcs transgènics i la prevenció del refús hiperagut, els resultats obtinguts són pobres, ja que els organs pateixen lesions primerenques i són destruïts després de pocs dies. De totes maneres, entre els primats no humans i els humans hi ha certes diferencies i alguns investigadors defensen I'inici d'assajos clínics controlats utilitzant organs de porcs transgènics; altres, en canvi, consideren que el risc de zoonosi no ha estat suficientment investigat.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno