Resumen de Ressonància magnètica.: Una altra aproximació a l'estudi cardíac

Marina Huguet

• español

  RESONANCIA MAGNÉTICA: OTRA APROXIMACIÓN AL ESTUDIO CARDÍACO El impacto de la resonancia magnética (RM) en la valoración clínica cardiovascular se está incrementando, debido en parte a la mejoría en el hardware y en el software aplicados en esta técnica de diagnóstico por la imagen. La RM puede utilizarse para determinar la anatomía y morfología cardíacas, la función ventricular, la morfología y función valvulares, la viabilidad miocárdica (técnica que puede predecir la recuperación de un tejido infartado después de la revascularización) y la perfusión miocárdica. Por otra parte, la RM es útil para determinar la existencia de arterias coronarias aberrantes y la permeabilidad de una derivación coronaria, pero no es una técnica adecuada para valorar estenosis coronaria. El estudio de la patología adquirida de la aorta (disección, aneurismas) es el aspecto que actualmente genera un mayor volumen de exámenes de RM cardiovascular, en su modalidad de angiorresonáncia. Esta técnica permite evaluar las estenosis o dilataciones de otros vasos, como las arterias carótidas, renales, mesentéricas o los ejes aortoiliaco, femoropoplíteo o tibioperoneal. Una gran ventaja de la RM consiste en que para adquirir la misma información al paciente se le debería practicar una batería de exploraciones que incluyera ecocardiograma, gammagrafía con talio 201, tomografía por emisión de positrones y cateterismo coronario.

• català

  RESSONÀNCIA MAGNÈTICA: UNA ALTRA APROXlMAClÓ A L'ESTUDI CARDIAC L'lmpacte de la ressonància magnètica (RM) en la valoració clínica cardiovascular s'està incrementant, a causa, en part, de la millora en el hardware i en el software aplicats en aquesta tècnica de diagnòstic per la imatge. La KM es pot utilitzar pera determinar I'anatomia i la morfologia cardíaques, la funció ventricular, la morfologia i les funcions valvulars, la viabilitat miocàrdica (tècnica que pot predir la recuperació d'un teixit infartat després de la revascularització) i la perfusió miocàrdica. D'altra banda, la RM és útil pera determinar I'existència d'arteries coronaries aberrants i la permeabilitat d'una derivació coronaria, pero no és una tècnica adequada per a valorar I'estenosi coronària. L'estudi de la patologia adquirida de I'aorta (diseecció, aneurismes) és I'aspecte que actualment genera un major volum d'examens de RM cardiovascular, en la modalitat d'angioressonància. Aquesta tècnica permet avaluar les estenosis o dilatacions d'altres vasos, com les artèries caròtides, renals, mesentèriques o els eixos aortoilíac, femoropopliti o tibioperoneal. un gran avantatge de la RM consisteix en el fet que pera adquirir la mateixa informació s'hauria de practicar al pacient una bateria d'exploracions que inclogués un ecocardiograma, una gammagrafia amb tali 201, una tomografia per emissió de positrons i un cateterisme coronari

• English

  MAGNETIC RESONANCE IMAGING: ANOTHER APPROXIMATlON TO CARDIAC STUDY The impact of magnetic resonance imaging (MRI) in clinical cardiovascular evaluation is increasing, partly due to improvements in the software and hardware used in this diagnostic ventricular function, valvular morphology and function, myocardial viability (a technique that can predict the recovery of an infarcted tissue after revascularization) and myocardial perfusion. In addition, MRI is useful in determining the existence of aberrant coronary arteries and the patency of coronary bypass, but it is notan appropriate technique for evaluating coronary stenosis. Currently, the aspect generating the greatest number of MRI scan is investigation of acquired aortal defects (dissection, aneurysms) in the form of MR angiography. This technique enables evaluation of stenosis or dilatation of other vessels such as the carotid, renal and mesenteric arteries or the aortoiliac, femoropopliteal or tibioperoneal axes. A great advantage of MRI is that to obtain the same information, the patient would need to undergo a battery of tests including electrocardiograms, 201-thallium scintigraphy, positron emission tomography and cardiac catheterization.