El barri de Sant Cosme, des de la seva gènesi, ha estat un barri castigat per la segregació urbana i per la vulnerabilitat social. Quan es compleix poc temps dels 50 anys de la seva creació com a polígon d’habitatges públics, és oportú fer un exercici de retrospectiva sobre quina ha estat la seva història com a barri i com a comunitat de veïns i veïnes reivindicatius, que, com a algunes persones els agrada dir, han aconseguit que es “construís” dues vegades, ja que es diu que és un barri que es va fer, es va demolir i s’ha tornat a aixecar. Construït inicialment per allotjar principalment les famílies residents a les “barraques” de Montjuïc i del Somorrostro dels anys 60, les greus deficiències de construcció del primer polígon d’habitatges i la manca de serveis i equipaments bàsics portaren a una importantísima mobilització veïnal que marcà les primeres dècades de vida del barri. Aquelles mobilitzacions identificaran Sant Cosme com un barri de lluita i associacionisme veïnal i comunitari que viurà plasmades bona part de les seves reivindicacions amb l’arribada de la democràcia i la implicació de l’Ajuntament del Prat i la Generalitat de Catalunya, i que rebrà un fort i darrer impuls amb la Llei de Barris. Avui Sant Cosme és, doncs, una experiència d’èxit pel que fa a la remodelació dels seus habitatges i els seus espais públics i comunitaris, i també pel que fa al reallotjament de la majoria de les persones residents als inicis del barri, però encara té reptes socials i urbans per assolir i amenaces a les quals ha d’enfrontar-se.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados