Resumen de Sentit corporalitzat: Bourdieu arran de Merleau-Ponty
- català
En la historiografia del pensament, l’internalisme ancorat en el sentit sol rivalitzar amb l’externalisme de vocació sociològica, i això reflecteix un fet de molta més ampla volada: filosofia i sociologia semblen sovint dues entitats cadascuna de les quals vol absorbir l’altra. El filòsof Maurice Merleau-Ponty i el sociòleg Pierre Bourdieu exemplifiquen aquesta situació. Mentre que Merleau-Ponty pretenia fonamentar filosòficament la realitat social, Bourdieu va intentar aproximar-se sociològicament a la filosofia. El present text aspira a entendre en detall com aquestes dues maneres de pensar funcionaven realment i perquè cadascuna sembla emmirallar l’altra. Comparant-les, conclou que estan intricadament vinculades, atès que una d’elles prové de l’altra i alhora s’hi oposa. Si en un primer moment l’actitud intel·lectual d’ambdós autors sembla propera, els seus camins reflexius apareixen antagònics si se’ls mira amb deteniment.
- English
In the historiography of thought, meaning-directed internalism vies with socially oriented externalism, which echoes the much wider, scholarly circumstance that philosophy and sociology often resemble two entities each of which might claim to frame the other. In this respect, the philosopher Maurice Merleau-Ponty and the sociologist Pierre Bourdieu set up an exemplary case. Merleau-Ponty aimed at philosophically accounting for the foundations of society, while Bourdieu attempted a sociological approach to philosophy. This paper intends to understand how these two reverse-mirrored approaches actually worked. Comparing them brings to light that they are intricately related, since each both stems from and undermines its opponent. While Bourdieu’s intellectual attitude was outwardly akin to Merleau-Ponty’s, the mindsets of these two authors, on closer inspection, look startlingly dissimilar.
