Sentit individual i sentit col·lectiu de la vida humana

• Autores: Francesc Pereña
• Localización: Convivium: revista de filosofía, ISSN 0010-8235, Nº. 33 (Fenomenologia del món social i polític), 2020, págs. 137-154
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Individual sense and collective sense of human life
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La vida humana mostra un aspecte individual i un aspecte col·lectiu. En aquest article plantejo la qüestió de la relació entre ambdós i proposo un punt de vista individualista segons el qual el segon aspecte depèn del primer. Començo analitzant alguns conceptes de Husserl i de Heidegger. Primer: la fenomenologia transcendental de Husserl, basada en el solipsisme metodològic, té el seu camp temàtic en el subjecte transcendental com el meu «ego» i descriu els diversos nivells del subjecte individual (del pre-personal al personal). Segon: en la seva «analítica del Dasein», Heidegger caracteritza el Dasein com a «existència», i aquesta com «en cada cas, la meva», que interpreto amb el concepte fonamental d’autodeterminació. Seguidament, m’ocupo de la relació entre subjectivitat i intersubjectivitat i de la «constitució de comunitats» en la fenomenologia genètica de Husserl. Finalment, assumint la caracterització de la subjectivitat individual com a autodeterminació, em pregunto si i sota quines condicions aquest concepte es pot atribuir a «subjectes col·lectius».

  • English

    Human existence exhibits an individual and a collective aspect. I focus on the relation between both aspects and advance an individualistic standpoint according to which the latter depends upon the former. I begin by analyzing several concepts found in the work of Husserl and Heidegger. First, Husserl’s transcendental phenomenology, which is grounded on methodological solipsism, has in the transcendental as «my ego» its subject matter, and describes the different levels of the individual subject (from prepersonal to personal). Second, in Heidegger’s «Analytics of Dasein», he characterizes the Dasein as «existence» and the latter as «in each case, mine», which I interpret as selfdetermination. Next, I deal with the relation between subjectivity and intersubjectivity and the «constitution of communities» in Husserl’s genetic phenomenology. Finally, assuming the characterization of individual subjectivity as self-determination, I ask whether the concept of self-determination can be attributed to «collective subjects» and, if so, under what conditions it can be done.