Hàbit, atenció i la fenomenologia del reconeixement

• Autores: Danielle Petherbridge
• Localización: Convivium: revista de filosofía, ISSN 0010-8235, Nº. 33 (Fenomenologia del món social i polític), 2020, págs. 67-90
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Habit, attention and the phenomenology of recognition
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article presenta una reflexió sobre la relació entre l’hàbit, l’atenció i la percepció en l’obra d’Edmund Husserl i Axel Honneth. Específicament, examina les formes habitualitzades de la percepció en què altres persones resten invisibles i, en conseqüència, se’ls nega el reconeixement, en base al cas de la percepció racialitzant descrita per Charles Johnson. Les descripcions fenomenològiques de Johnson de la intencionalitat congelada es posen en relació amb l’afirmació de Honneth que aquestes formes reificadores de la percepció indiquen un oblit de les formes primàries de reconeixement afectiu. Argumento que les afirmacions de Honneth es poden entendre en la seva plenitud si es consideren a través de la fenomenologia genètica de Husserl, en la qual es fa referència a una forma d’intencionalitat afectiva. Com diuen Wehrle i Salby, la intencionalitat no s’entén, doncs, com un procés fred i distant sinó que és atent i afectiu. Concloc amb unes consideracions sobre les visions de la reflexivitat crítica que ofereixen respectivament Husserl i Honneth i que podrien oferir una forma de modificar els hàbits arrelats de la percepció racialitzant.

  • English

    This paper offers a consideration of the relation between habit, attention and perception in the work of Edmund Husserl and Axel Honneth. Specifically, it examines habitualized forms of perception in which other persons are invisibilized and consequently denied recognition, drawing on the case of racializing perception depicted by Charles Johnson. Johnson’s phenomenological descriptions of frozen intentionality are brought together with Honneth’s claim that such reifying forms of perception indicate a forgetfulness of primary forms of affective recognition. I argue that Honneth’s claims can be understood more fully when brought into view through Husserl’s genetic phenomenology, in which we find reference to a form of affective-intentionality. Following Wehrle and Slaby, intentionality is, then, not understood as a cold, detached process but is attentive or affective. I conclude by considering the respective accounts of critical reflexivity offered by Husserl and Honneth that might provide a means of modifying embedded habits of racializing perception.