L’ampliació dels usos funcionals formals a Catalunya des de les darreres dècades del XIX féu cada volta més necessària la fixació ortogràfica de la llengua i la construcció d’un model de llengua estàndard capaç de resoldre dubtes i vacil·lacions i donar així resposta als reptes de qualsevol llengua moderna. Eixa necessitat va canalitzar-se a partir de 1911 amb la creació de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, organisme de la Diputació de Barcelona.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados