Resumen de La influència política en els topònims urbans de Gandia. El cas concret de 1936
En analitzar la toponímia urbana de qualsevol poble o ciutat des d'un punt de vista diacrònic, s'obté una abundosa informació que ens parla, a grans trets, de la seua història, la geografia o la topografia. Els noms antics dels carrers revelen quins eren els tipus d'oficis que s'hi realitzaven, on estaven ubicats els edificis més emblemàtics, quins eren els personatges més rellevants de la localitat i quines les principals devocions populars. Els noms històrics dels carrers de la Vila, la Vilanova i el Raval de Gandia obeïen a la lògica necessitat d'orientació, identificació i referència que experimentaven els seus habitants en fer ús de l' espai urba. D'aquesta necessitat va sorgir espontàniament una toponímia de caracter i motivació popular que es va mantenir pràcticament inalterada fins al segle XIX. Així, el carrer on se situava el gremi dels pellers s'anomenava carrer dels Pellers; el carrer on es trobava el forn, es deia carrer del Forn, i la plaça que dóna entrada al palau va ser anomenada com la plaça del Palau.
