Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Las diosas saben crear: Alejandra Pizarnik y Sylvia Plath

Inés Ferrero Cándenas

  • español

    Este artículo analiza dos poemarios, Árbol de Diana (1963) de Alejandra Pizarnik y Ariel (1965) de Sylvia Plath, en directa relación con las ideas planteadas por Robert Graves en The White Goddess: A Historical Grammar of Poetical Myth (1948). La lectura aquí planteada nace, por un lado, de la necesidad crítica de crear un espacio de diálogo que revele una estructura mítica común a ambas poetas radicada fuera de lo biográfico. Por otro, de observar cómo en base a esta misma estructura mítica su poesía resignifica el rol de la mujer creadora como idea, símbolo, metáfora, ideal, y finalmente, como mujer de carne y hueso con voz propia.

  • English

    This article analyzes two poetry collections, Árbol de Diana (1963) by Alejandra Pizarnik and Ariel (1965) by Sylvia Plath, in direct relation to the ideas put forward by Robert Graves in The White Goddess: A Historical Grammar of Poetical Myth (1948). The reading offered here is born out of the critical necessity, on the one hand, to create a space of dialogue that may reveal a common mythical structure shared by both poets and that lies outside the merely biographical. On the other, from observing how this same mythical structure in their poetry resignifies the role of the female creator as idea, symbol, metaphor, ideal and, ultimately, as a woman of flesh and bone with a voice of her own.

  • català

    Aquest article analitza dos poemaris, Árbol de Diana (1963) d'Alejandra Pizarnik i Ariel (1965), de Sylvia Plath en directa relació amb les idees plantejades per Robert Graves en The White Goddess: A Historical Grammar of Poetical Myth (1948). La lectura aquí plantejada neix, d'una banda, de la necessitat crítica de crear un espai de diàleg que reveli una estructura mítica comuna a totes dues poetes radicada fora de l’àmbit biogràfic. Per una altra, d'observar com sobre la base d'aquesta mateixa estructura mítica la seva poesia ressignifica el rol de la dona creadora com a idea, símbol, metàfora, ideal, i finalment, com a dona de carn i os amb veu pròpia.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus