Ichthyofauna in an ecological station in the Pantanal of Brazil: the hydrological cycle affecting species composition

• Autores: H. Pains da Silva, A.P. D. Barbosa, L.N. L. Silva, E.S. Oliveira Jr, F. Corrêa, D.L. Z. Kantek, C.C. Muniz
• Localización: Arxius de miscel·lània zoològica, ISSN-e 1698-0476, Vol. 18, Vol. 1, 2020, págs. 183-193
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Ictiofauna en un espai natural protegit del Pantanal del Brasil: afectació de la composició d’espècies pel cicle hidrològic
  • Ictiofauna en un espacio natural protegido del Pantanal de Brasil: afectación de la composición de especies por el ciclo hidrológico
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Esta investigación tiene por objeto describir la fauna ictiológica del área situada en torno al Espacio Natural Protegido (estação ecológica) de Taiamã, en el estado de Mato Grosso (Brasil). Para desarrollar el estudio realizamos tres expediciones en los meses de septiembre de 2014 y febrero y mayo de 2015, cubriendo las estaciones hidrológicas de aguas altas (inundación), aguas bajas (sequía) y aguas decrecientes (retroceso). Durante la investigación recolectamos 3.664 ejemplares pertenecientes a seis órdenes, 28 familias y 78 especies. El orden más abundante fue Characiformes (̴ 81 % de los ejemplares), seguido por Siluriformes (̴ 13 % de los ejemplares) y Gymnotiformes (̴ 4 % de los ejemplares). Las especies más representadas fueron Moenkhausia dichroura (Kner, 1858), Serrapinus calliurus (Boulenger, 1900), Odontostilbe pequira (Steindachner, 1882) y Pimelodella gracilis (Valenciennes, 1840). El periodo seco mostró la mayor abundancia (1.541 ejemplares), riqueza (61 especies), diversidad (H’ = 2,69) y equidad (J’ = 0,65). Estos resultados cubren un vacío en la composición de especies en el Pantanal, principalmente por lo que respecta a datos disponibles de las unidades de conservación y sus alrededores. Además, esta investigación proporciona una base de datos para incrementar la lista de control de especies de peces en un humedal remoto, así como una herramienta para la gestión y conservación de las mismas.

  • English

    This research aims to describe the ichthyological fauna in the area surrounding the Taiamã Ecological Station in the state of Mato Grosso, Brazil. Three expeditions were carried out, in September 2014, February 2015 and May/2015, in seasons ranging from the hydrological conditions of high waters (flood), low waters (drought), and decreasing waters (ebbing). During the research we sampled 3,664 individuals from six orders, 28 families and 78 species. Characiformes was the most abundant order (̴ 81 % of individuals), followed by Siluriformes (̴ 13 % of individuals), and Gymnotiformes (̴ 4 % of individuals). The most representative species were Moenkhausia dichroura (Kner, 1858), Serrapinus calliurus (Boulenger, 1900), Odontostilbe pequira (Steindachner, 1882) and Pimelodella gracilis (Valenciennes, 1840). The dry period showed the highest abundance (1,541 individuals), richness (61 species), diversity (H’ = 2.69) and equitability (J’ = 0.65). These results fill a gap concerning species composition in the Pantanal, mainly referring to data available on Conservation Unit, and its surroundings. Moreover, this research provides a database to update the checklist of fish species in a remote wetland, offering a tool for management and conservation.

  • català

    L’objectiu d’aquesta recerca és descriure la fauna ictiològica de l’àrea situada al voltant de l’Espai Natural Protegit (estação ecológica) de Taiamã, a l’estat de Mato Grosso (Brasil). Per portar a terme l’estudi vam fer tres expedicions els mesos de setembre de 2014 i febrer i maig de 2015, de manera que vam cobrir les estacions hidrològiques d’aigües altes (inundació), aigües baixes (sequera) i aigües decreixents (retrocés). Durant la recerca vam recol·lectar 3.664 exemplars pertanyents a sis ordres, 28 famílies i 78 espècies. L’ordre més abundant va ser Characiformes (̴ 81 % dels exemplars), seguit de Siluriformes (̴ 13 % dels exemplars) i Gymnotiformes (̴ 4 % dels exemplars). Les espècies més representades van ser Moenkhausia dichroura (Kner, 1858), Serrapinus calliurus (Boulenger, 1900), Odontostilbe pequira (Steindachner, 1882) i Pimelodella gracilis (Valenciennes, 1840). El període sec va registrar l’abundància més gran d’espècies (1.541 exemplars), riquesa (61 espècies), diversitat (H’ = 2,69) i equitat (J’ = 0,65). Aquests resultats omplen un buit en la composició d’espècies al Pantanal, principalment pel que fa a dades disponibles de les unitats de conservació i els seus voltants. A més, aquesta recerca proporciona una base de dades per incrementar la llista de control d’espècies de peixos en un aiguamoll remot, com també un instrument per gestionar-les i conservar-les.