En aquest treball s’ha estudiat el paper que Pius Font i Quer tingué en l’adquisició dels herbaris Cadevall, Trèmols, Vayreda, Salvador i Sennen, analitzant els documents conservats en l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona. S’ha intentat aprofundir en l’impacte que tingué Font i Quer, entre els anys 1919 i 1939, en la formació de l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona amb la gestió i l’organització de la cessió d’aquests cinc herbaris. A través de l’anàlisi de més de cent cinquanta cartes i documents s’ha delineat l’estratègia, les polítiques, les eines, les relacions personals i l’argumentari utilitzats per Font i Quer. El treball ha permès mostrar un període significatiu del procés de professionalització en la gestió dels herbaris, les diferents estratègies comunicatives utilitzades i les tensions entre centre i perifèria en el procés d’institucionalització de la ciència a Catalunya.
In this work we study the role of Pius Font i Quer in the acquisition of the herbaria Cadevall, Trèmols, Vayreda, Salvador and Sennen, analyzing the documents preserved in the archive of the Institut Botànic de Barcelona. We tried to reconstruct the impact that Font i Quer had between 1919 and 1939 in the formation of the herbarium of the Institut Botànic de Barcelona managing and organizing the transfer of these five herbaria. Through the analysis of more than 150 letters and documents, we tried to pinpoint the strategy, policies, tools and personal relations used by Font i Quer. The work is thus able to describe a significant period of the process of professionalization in the management of the herbaria, the different communicative strategies used and the tensions between centre and periphery in the process of institutionalization of science in Catalonia.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados