Resumen de El paper dels arbres en l’evolució urbana de Barcelona (1050-1992)

Josep Gordi i Serrat

• español

  Se presenta la evolución y el papel de los árboles en el crecimiento de la ciudad de Barcelona. Identificamos cuatro etapas. La primera (mediados s. xi–inicios s. xviii) se caracteriza por una casi inexistencia de espacios públicos arbolados y, en contrapartida, la abundancia de claustros, jardines, patios y huertos llenos de árboles y plantas. La segunda etapa (principios s. xviii–mediados s. xix) evidencia la densificación y la eliminación de casi todos los espacios verdes en el interior de la ciudad amurallada. La tercera, 1859-1939, corresponde al nacimiento y consolidación del Ensanche. En esta trama de calles anchas se plantaron miles de árboles. En la cuarta etapa, 1940-1992, tuvo lugar el desarrollo urbanístico controlado por el ayuntamiento franquista, que generó la desaparición de la mayor parte de los jardines producto de la especulación. Posteriormente, con el retorno de la democracia en el Ayuntamiento de Barcelona se produce una notable recuperación de los parques y jardines.

• català

  Es presenta l’evolució i el paper dels arbres en el creixement de la ciutat de Barcelona. N’hi identifiquem quatre etapes. La primera (mitjan s. xi–inicis s. xviii) es caracteritza per una quasi inexistència d’espais públics arbrats i, en contrapartida, per l’existència de nombrosos claustres, jardins, patis i horts plens d’arbres i plantes. La segona (principi s. xviii–mitjan s. xix) evidencia la densificació i l’eliminació de quasi tots els espais verds a l’interior de la ciutat emmurallada. La tercera, 1859-1939, correspon al naixement i consolidació de l’Eixample. En aquesta trama de carrers amples es van plantar milers d’arbres. En la quarta etapa, 1940-1992, va tenir lloc el desenvolupament urbanístic controlat per l’ajuntament franquista, que va generar la desaparició de la major part dels jardins que l’especulació va engolir brutalment. Posteriorment, amb el retorn de la democràcia a l’Ajuntament de Barcelona es produeix una notable recuperació dels parcs i jardins.

• English

  The objective of this article is to explain the evolution and the role of the trees in the growth of the city of Barcelona. We have divided it into four periods. The first, goes from the middle of the 11th century to the beginning of the 18th.The characteristic of this period is the non-existence of wooded public spaces but, on the other hand, there were many cloisters, internal and privats gardens, courtyards and orchards full of trees and plants. The second stage goes from the beginning of the 18th to the middle of the 19th; in this period, the densification of Barcelona and elimination of almost all the green spaces inside the walled city. The third part runs from 1859 to 1939; it signifies the birth and consolidation of expansion of trees planted along the new wide streets. The fourth period goes from 1940 to 1992, mostly under Franco’s dictatorship, we observe an urban speculative development in which the majority of the gardens dissaperead. Later, when democracy was established again (1978), parks and gardens returned to Barcelona.