Metapoetizität und Textgenese: Ebenen diachronischen Bedeutungswandels bei Joan Maragall: ‚El comte Arnau‘ (1900–1911)

• Roger Friedlein ^[1]
  1. [1] Freie Universität Berlin
• Localización: Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, ISSN-e 2199-7276, ISSN 0932-2221, Nº. 19, 2006, págs. 35-50
• Idioma: alemán
• Títulos paralelos:
  • Metapoeticity and textual genesis: Levels of diachronic semantic change in Joan Maragall, El comte Arnau (1900–1911)
  • Metapoeticitat i gènesi textual: Nivells de canvi diacrònic de significació en Joan Maragall: El comte Arnau (1900–1911)
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La primera part del tríptic poètic de Joan Maragall sobre la matèria del comte Arnau (1900) assoleix l’estatus de mite literari gràcies a la polivalència del seu sentit, qualitat nova en la poesia catalana del tombant de segle.

    En la continuació del poema (1906), s’introdueix una dimensió metapoètica a la versió maragalliana del mite. L’element més destacat és el fet d’ostentar la variabilitat històrica de la significació de textos poètics, exemplificada amb la Cançó del comte l’Arnau, ‘poema dins el poema’. El final de l’Escòlium, en conjuminació amb la tercera part del tríptic (1911), comporta un efecte performatiu, creat per a fer evident al lector com la significació del poema depèn del temps real de la seva gènesi. Per tant, en El comte Arnau, els processos de canvi diacrònic de significació es fan presents a diversos nivells: biogràfic, metapoètic i performatiu

  • English

    The first part of Joan Maragall’s poetical triptych El comte Arnau (1900) has achieved its status of literary myth due to its polysemy, which added a new quality to Catalan poetry at the last turn of the century. In the continuation of the poem (1906), a metapoetical dimension is introduced into Maragall’s version of the traditional story of the Count Arnau. Most importantly, it exhibits the fact that the meaning of poetical texts is subject to historical variability. This is exemplified by a ‘poem within a poem’, the Cançó del comte l’Arnau. The end of the Escòlium, together with the last part of the triptych (1911), brings about a performative effect, thus making it evident for the reader how the meaning of the poem depends on the real time of its genesis. In this way, the diachronic change of signification becomes visible in El comte Arnau on three levels: biographical, metapoetical and performative.