Tres segles d'història dels rapinyaires de les Illes Balears

• Autores: Juan Jiménez, Joan Mayol Serra, Jordi Muntaner
• Localización: Anuari Ornitològic de les Balears: revista d'observació, estudi i conservació dels aucells, ISSN-e 2174-4998, ISSN 1137-831X, Vol. 34, 2019, págs. 1-19
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Three centuries of Balearic raptor history
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Tres segles d'història dels rapinyaires de les illes Balears.

    Revisam la literatura ornitològica sobre mitjans i grans rapinyaires nidificants a les illes Balears des del començament del segle xix fins a l'actualitat, en ser una de les zones d'Espanya amb millor bibliografia sobre el tema durant un període tan extens. Fins a 1979, les publicacions són majoritàriament d'ornitòlegs estrangers, i permeten testimoniar-hi una contínua reducció en espècies i en abundància, les quals es poden atribuir a la persecució de què eren objecte els ocells rapinyaires. A partir de 1980, predominen els autors espanyols, particularment els illencs, i s'inicien els treballs de conservació impulsats per entitats privades (GOB) i públiques (Govern de les Illes Balears). En arribar al segle actual, es constata una vigorosa recuperació de les poblacions i la reaparició d'altres que s'havien extingit, ja sigui com a resultat de projectes de reintroducció o bé de forma espontània.

    Durant el període de persecució, algunes espècies sobrevisqueren canviant el lloc de nidificació, passant d'instal·lar els nius en arbres a fer-ho en penya-segats, particularment els costaners. Amb la protecció, aquesta tendència reverteix, la qual cosa possibilita la colonització de noves zones i l'augment de la densitat de parelles.

    Respecte de les diferències entre illes, la menor riquesa d'espècies d'Eivissa és antiga i es relaciona amb la pobresa de la terra i dels habitants, les quals suposaren un major impacte sobre les espècies silvestres. Contràriament, la conservació dels rapinyaires a Menorca coincideix amb un primerenc desenvolupament econòmic lligat a la indústria i a la ramaderia. La supervivència dels rapinyaires a Mallorca es justificaria pel refugi que, davant de la persecució, trobaren a la serra de Tramuntana.

  • English

    Three centuries of Balearic raptor history. We review the ornithological literature on medium and large breeding birds of prey in the Balearics, from the 19th century to the present, one of the areas of Spain with best bibliography on the subject during such an extensive period. Until 1979 publications are mostly by foreign ornithologists and attest a continuous species and abundance reduction, mainly attributed to bird of prey persecution. National authors prevail from 1980, particularly those from the Balearics, when conservation efforts are launched by private (GOB) and public entities (Balearic Island Government). By the turn of this century, a recovery of the populations has been verified, as well as a reappearance of extinct ones, either as a result of reintroduction projects or naturally.

    During the years of persecution some species survived by modifying their breeding sites, moving from tree nesting to cliffs, particularly on the coast. With protection this trend is reversed, with new areas of colonization and a breeding pair density increase.

    Regarding island differences, the lower species diversity in Ibiza is ancient and related to land and inhabitant poverty, with a greater impact on wild species. Contrarily, bird of prey conservation in Menorca coincides with an early economic development linked to industry and livestock. The survival of Mallorca's birds of prey from persecution can be explained by the refuge they found in the Tramontana mountain range.