Una altra visió de l’envelliment actiu: habilitació dels entorns i dependència

• Miquel Àngel Capó-Juan ^{[1] [2]}
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
  2. [2] Secció de Valoració i Orientació de la Discapacitat i la Dependència, destinat a la Secció de Valoració i Atenció Primerenca de la Direcció General d’Atenció a la Dependència de la Conselleria d’Afers Socials i Esports. Govern Illes Balears
• Localización: Anuari de l'envelliment: Illes Balears, ISSN 2174-7997, Año 2020, 2020, págs. 340-352
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    En las Islas Baleares, así como en el resto del territorio español, se mantiene una tendencia actual creciente de la esperanza de vida. De cada vez más, el envejecimiento tiene un nuevo paradigma. Hemos superado enfermedades, hemos introducido actividad física, hemos mejorado hábitos alimentarios. El reto actual ya no es la supervivencia, sino continuar con el máximo nivel de calidad de vida. El baremo de valoración de los grados y niveles de dependencia permite determinar las situaciones de dependencia moderada, severa y de gran dependencia. La autonomía fuera del hogar tiene una representación muy pequeña sobre el baremo global. Cuando vamos por la calle, aún encontramos barreras arquitectónicas que dificultan la libre movilidad; estas barreras hacen que nunca seamos autónomos e independientes, y aquí es donde observamos que es la sociedad, o bien la falta de diseño universal, la que genera la propia dependencia. Hay que plantear que la valoración de la dependencia también pueda contemplarse fuera del entorno habitual inmediato. El envejecimiento activo, y por tanto una mejor promoción de la autonomía personal, surge de hábitos saludables como deporte, ocio, poder hacer compras de primera necesidad..., con las adaptaciones y el apoyo que sean necesarios, sobre todo mientras no contemos con un diseño universal para todos. La visión actual de la dependencia nunca será la del futuro, y, como siempre se ha dicho, las leyes se deben adaptar a las demandas de la sociedad.

  • català

    A les Illes Balears, així com a la resta del territori espanyol, es manté una tendència creixent de l’esperança de vida. Cada cop més, l’envelliment té un nou paradigma. Hem superat malalties, hem introduït activitat física, hem millorat hàbits alimentaris. El repte d’avui ja no és la supervivència sinó continuar amb el màxim nivell de qualitat de vida. El barem de valoració dels graus i nivells de dependència permet determinar les situacions de dependència moderada, greu i de gran dependència. L’autonomia fora de la llar té una representació molt petita sobre el barem global.Quan anem pel carrer, encara trobem barreres arquitectòniques que ens dificulten la lliure mobilitat; aquestes barreres fan que mai no siguem autònoms i independents, i aquí és on observem que és la societat, o bé la manca de disseny universal, qui genera la mateixa dependència. La valoració de la dependència també s’ha de plantejar fora de l’entorn habitual immediat. L’envelliment actiu i, per tant, una millor promoció de l’autonomia personal, sorgeix d’hàbits saludables com esport, oci, poder sortir a comprar articles de primera necessitat..., amb les adaptacions i el suport que siguin necessaris al medi extern, sobretot encara que no disposem d’un disseny universal per a tothom. La visió actual de la dependència mai no serà la del futur, i, com sempre s’ha dit, les lleis s’han d’adaptar a les demandes de la societat.