Evidentiality and socioepistemic status of participants: a case study of Spanish "por lo visto" [seemingly] and "al parecer" [apparently]

• Cornillie, Bert ^[1] ; Gras, Pedro ^[2]
  1. [1] KU Leuven

     KU Leuven

     Arrondissement Leuven, Bélgica

     
  2. [2] University of Antwerp

     University of Antwerp

     Arrondissement Antwerpen, Bélgica

     
• Localización: Catalan journal of linguistics, ISSN-e 2014-9719, ISSN 1695-6885, Nº. Extra 2020, 2020 (Ejemplar dedicado a: Context and Linguistic Change), págs. 183-204
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Evidencialitat i estatus socioepistèmic dels participants: anàlisi del cas de «por lo visto» i «al parecer» en espanyol
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • English

    This paper presents an interactional approach to the evidential discourse markers por lo visto ‘seemingly’ and al parecer ‘apparently’. It is shown that these markers show a clear preference for interactional actions which involve exchange of information (tell, ask and reply). Moreover, it is argued that the distribution and the function of the two markers are related to the socioepistemic status of the speaker and the organization of the sequence. Primary knowers usually use evidential markers in second parts of the adjacency pair, with a distancing effect, whereas non-primary knowers use evidential markers in first parts. This way speakers seek a confirmation in the next turn, which has a mitigation effect. Our interactional analysis offers a more contextualized and detailed characterization of evidential discourse markers and allows us to understand the type of activities speakers are engaged in when using these knowledge related linguistic expressions.

  • català

    Aquest article presenta un enfocament interaccional dels marcadors discursius evidencials por lo visto i al parecer. Es demostra que aquests marcadors presenten una clara preferència per accions interactives que impliquen intercanvi d’informació (dir, preguntar i respondre). A més, s’argumenta que la distribució i la funció dels dos marcadors estan relacionades amb l’estat socioepistèmic del parlant i l’organització de la seqüència. Els coneixedors primaris solen utilitzar marcadors evidencials en la segona part de la parella d’adjacents, amb un efecte de distanciament, mentre que els coneixedors no primaris utilitzen marcadors evidencials en la primera part. D’aquesta manera, els parlants busquen una confirmació en el torn següent, amb un efecte de mitigació. La nostra anàlisi interaccional ofereix una caracterització més contextualitzada i detallada dels marcadors discursius evidencials i ens permet comprendre el tipus d’activitats en què participen els parlants quan utilitzen aquest coneixement vinculat a expressions lingüístiques.