Das Sublime und das Aas: Salvador Dalís Entwürfe einer Geschichte (vom Tod) des Kinos

• Philipp Stadelmaier ^[1]
  1. [1] Goethe University Frankfurt

     Goethe University Frankfurt

     Frankfurt, Alemania

     
• Localización: Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, ISSN-e 2199-7276, ISSN 0932-2221, Nº. 21, 2008, págs. 217-230
• Idioma: alemán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Fins a la nostra època no realitzats per una vertadera representació cinematogràfica, las pel∙lícules de Dalí no parlen solament del fracàs individual de l’obra, sinó del fracàs antropològic: la frustració de l’esguard simbolitza més que clavar una mirada al desig impossible de l’encontre físic amb l’experiència visual. En tal sentit la imatge cinematogràfica revela al mateix temps una autonomia formal i un caràcter sublim.

    L’oscil∙lació entre la mortificació i la reanimació del cos desitjat aclareix l’essència ambigua dels procediments dalians: per les referències a la història cinematogràfica, el cinema es transforma en text que es manifesta com un museu no-cinematogràfic. No obstant això, els vestigis de la musa talment evocada apareixen des de lluny, inspiren la resurrecció paradoxal de films al mateix temps ja morts i encara no nascuts.

  • English

    :Salvador Dalí’s film treatments have never been realized as films. They are therefore not only speaking about failed films, but indeed about failure itself: the frustration of a certain regard that symbolizes more than a look on impossible desires of a physical encounter with the visual experience. Based on this idea, the image of cinema reveals at once a formal autonomy and a sublime character. Its oscillation between mortification and (re)animation of the desired body also enlightens the double-sensed essence of Dalí’s film projects: highly referential towards the history of cinema, they transform cinema into a non-cinematic museum, a text. Distant traces of the muse are, however, shining through, inspiring thus the resurrection of films that are at the same time already dead and not yet born.