Mori el Merma – aus dem Bild herausgetretene Ubu-Figuren Mirós: Der Triumph des Künstlers über den Franquismus

• Riewert Ehrich ^[1]
  1. [1] University of Freiburg

     University of Freiburg

     Stadtkreis Freiburg im Breisgau, Alemania

     
• Localización: Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, ISSN-e 2199-7276, ISSN 0932-2221, Nº. 21, 2008, págs. 97-119
• Idioma: alemán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    If Picasso’s Guernica (1937) marks the beginning of the dark period of Franco’s dictatorship in Spain, the theater play Mori el Merma by Joan Miró and the Putxinel∙lis Claca troupe stands for the end of fascism in that country. The performance of this play coincides with the proclamation of the democratic constitution in 1978.

    Together with Picasso, and with the same humanistic spirit, Miró had created his monumental fresco El Segador for the Spanish pavilion at the Paris World Fair (1937). If this work has since disappeared, the battle of the painter for human rights did not come to an end with it.

    The iconographic model of both the Segador and Merma was Ubu roi by the French artist Alfred Jarry (1873–1907). With this dramatic (and pictorial) work he anticipated the archetype of the “small” bourgeois who finds himself in a position of absolute politic power. Jarry’s monstrous marionette inspired many 20th c. artists, and Miró used this character in many drawings and lithographies as well.

    The performance of this genuinely ubuesque creation in Barcelona’s Liceu theater, with the Spanish royal family in the audience, represents the unforgettable highlight of Mirós continuous fight against the dictatorship.

  • català

    Si el Guernica (1937) de Picasso marca el principi de la funesta època del franquisme, la creació teatral Mori el Merma de Miró i el grup Putxinel∙lis Claca en representa el final, ja que la representació d’aquesta obra coincidí amb la proclamació de la constitució democràtica de 1978. Amb el mateix esperit humanístic que Picasso, Miró realitzà el fresc monumental El Segador pel pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París (1937). Tot i que aquesta obra desaparegué, la lluita del pintor pels drets humans no s’aturà.

    El model iconogràfic que inspirà Miró tant pel Segador com per Merma, fou Ubú rei de l’artista francès Alfred Jarry (1873–1907). Amb aquesta obra dramàtica (i pictòrica) anticipà l’arquetip del “petit” burgès en una posició de poder polític absolut. La monstruosa marioneta de Jarry ha inspirat molts artistes del segle XX, i Miró fins i tot la integrà en molts dibuixos i litografies.

    La representació d’aquesta obra genuïnament ubuesca al Teatre del Liceu de Barcelona, amb la família reial espanyola entre l’audiència, representà el punt àlgid inoblidable de la lluita contínua de Miró contra la dictadura