Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Regard sur le premier territoire gaulois traversé par Hannibal au nord des Pyrénées: axes de passages et occupation humaine en Roussillon

    1. [1] University of Perpignan

      University of Perpignan

      Arrondissement de Perpignan, Francia

    2. [2] Acter-Archéologie
  • Localización: Treballs d'Arqueologia, ISSN-e 1134-9263, Nº. 24, 2020 (Ejemplar dedicado a: ArqueoPyrenae 2), págs. 127-132
  • Idioma: francés
  • Títulos paralelos:
    • A look at the first Gallic territory crossed by Hannibal north of the Pyrenees: Axis of passage and human occupation in Roussillon
    • Una mirada al primer territori gal creuat per Anníbal al nord dels Pirineus: eixos de pas i ocupació del territori al Rosselló
  • Enlaces
  • Resumen
    • English

      Hannibal’s passage in 218 BC through the Pyrenees, still raises many more questions than certainties. We know from Livy (21, 23, 24) his place of arrival, near the city of Illibéris (Elne), but we do not know the route taken to get there. Archaeological data are lacking to support the different hypothesis. In order to overcome this information deficit, it seems necessary first to take into account the constraints linked to human occupation of the Roussillon territory at the end of the 3rd century BC. Secondly, to present the advantages and disadvantages of the various Pyrenean passages. The objective is to combine topographic data and occupation dynamics in order to use these points of views to confront the various hypotheses of the passage through the Pyrenees.

    • français

      Le passage d’Hannibal en 218 av. J.-C. à travers les Pyrénées, soulève encore aujourd’hui beaucoup plus d’interrogations que de certitudes. Si l’on connait par Tite Live (Histoire Romaine, 21, 23, 24) son lieu d’arrivée, à proximité de la cité d’Illibéris (Elne), on ignore le trajet emprunté pour y parvenir. Les données archéologiques manquent pour étayer telle ou telle hypothèse. Afin de palier ce déficit d’information, il semble nécessaire dans un premier temps de prendre en compte les contraintes liées à l’occupation humaine du territoire roussillonnais à la fin du IIIe s. av. J.-C. Dans un second temps, il s’agira de présenter les avantages et les inconvénients des différents passages pyrénéens. L’objectif étant de croiser les données topographiques et les dynamiques d’occupation afin de reprendre via ces deux prismes croisés les différentes hypothèses de cheminement à travers les Pyrénées.

    • català

      El pas d’Anníbal el 218 aC a través dels Pirineus encara planteja moltes més preguntes que certeses. Si bé gràcies a Titus Livi (Història Romana, 21, 23, 24) coneixem el lloc d’arribada a prop de la ciutat d’Illibéris (Elna), desconeixem la ruta que va prendre per arribar allí. Falten dades arqueològiques que donin suport a qualsevol hipòtesi. Per superar aquest dèficit d’informació, primer és necessari tenir en compte les limitacions vinculades a l’ocupació humana del territori del Rosselló a finals del segle III aC. En segon lloc, es buscarà presentar els avantatges i desavantatges dels diferents passatges pirinencs. L’objectiu és combinar les dades topogràfiques i les dinàmiques d’ocupació per aprofitar aquests dos punts de vista per reprendre les diferents hipòtesis de la travessa pels Pirineus.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno