El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC)

Asensio Vilaró, David ^[1] ; Cardona Colell, Ramon ^[2] ; Morer de Llorens, Jordi ^[1] ; Gil Limón, Borja ^[2] ; Bonvehí Sànchez, Laro ^[2] ; Cantero Rodríguez, Francisco J. ^[2] ; Pou Vallès, Josep ^[3]
1. [1] Universitat de Barcelona
  
  Universitat de Barcelona
  
  Barcelona, España
2. [2] Centre d’Estudis Lacetans
3. [3] Ajuntament de Calafell / Centre d’Estudis Lacetans
Mostrar afiliaciones +
Localización: Treballs d'Arqueologia, ISSN-e 1134-9263, Nº. 24, 2020 (Ejemplar dedicado a: ArqueoPyrenae 2), págs. 63-83
Idioma: catalán
Títulos paralelos:
- Solsonès region in Hannibalic period: The Iberian population in the area during the 3rd c. BC (300-180 BC)
Enlaces
- Texto completo 1 2

Resumen
- English
  For the last 25 years, the Centre d’Estudis Lacetans has been developing a research project on the structure of the Iberian population in the Solsonès region. This has allowed to characterize its evolution from the first Iron Age to the late Iberian period. The work revealed that this area in the third century BC experienced a moment of maximum development, with a high level of density and organizational complexity. Evidence shows a strong political fragmentation, with several territorial entities that are organized around first order settlements, such as those of Sorba, Castellvell or Cogulló, not similar to the centralization that occurred in the coastal territories.
- català
  En els darrers 25 anys el Centre d’Estudis Lacetans està desenvolupant un projecte de recerca programada sobre l’estructura del poblament ibèric a la comarca del Solsonès. Això ha permès caracteritzar la seva evolució des de la primera edat del ferro fins al període ibèric tardà. Es constata que el segle III aC constitueix un moment àlgid, amb un elevat nivell de densitat i complexitat organitzativa. Tot apunta que en el territori lacetà es dóna un panorama de forta fragmentació política, amb diverses entitats territorials que s’organitzen al voltant de nuclis de primer ordre, com els de Sorba, Castellvell o el Cogulló, sense evidències clares d’una centralització similar a la dels territoris costaners.