Propedéutica y práctica de la investigación según los programas de Metodología en carreras de Sociología en Argentina y otros países latinos

• Seid, Gonzalo ^[1] ; Abiuso, Federico Luis ^[1]
  1. [1] Universidad de Buenos Aires

     Universidad de Buenos Aires

     Argentina

     
• Localización: Research in Education and Learning Innovation Archives. REALIA, ISSN-e 2659-9031, Nº. 25, 2020, págs. 1-16
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Propedèutica i pràctica de la investigació segons els programes de Metodologia en carreres de Sociologia a Argentina i altres països llatins
  • Propedeutics and practice of research in Methodology programs of undergraduate Sociology degrees in Argentina and other Latin American countries
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Los programas de materias de Metodología de la Investigación en carreras universitarias de grado en Sociología, principalmente de Argentina (2018), constituyen el objeto de análisis del presente artículo. Partiendo de interrogantes en torno a los modos en que se enseña a investigar, se escogió analizar programas en tanto documentos que cristalizan y brindan indicios de prácticas y discursos formativos. Si bien los programas distan de las prácticas en las aulas, ofrecen información significativa y permiten ampliar la muestra respecto a la observación in situ. Los resultados del relevamiento se organizaron en dos ejes: las variantes en las propuestas de enseñanza y las maneras de entender las prácticas de investigación. En el corpus analizado se encontró que existe un amplio consenso en el plano discursivo en torno a la idea “Se aprende a investigar investigando”. Sin embargo, el grado y las modalidades de aplicación práctica de los conocimientos conceptuales parecen diferir según los temas que se requiera enseñar. Las técnicas y operaciones más concretas son las que aparecen más ligadas a la puesta en práctica, pero no siempre las técnicas se enseñan enmarcándolas en una investigación completa. En el artículo se señala la importancia de las distin- tas maneras de entender qué es la investigación y qué es una práctica. Se concluye que, al existir mandatos contradictorios para la enseñanza de metodología de la investigación social, los diversos abordajes docentes reflejan esas tensiones y resuelven de distintas formas los desafíos.

  • English

    In this article we discuss the teaching programs of Research Methodology subjects imparted in undergraduate Sociology degrees, mainly in Argentina (2018). Starting with questions about how research is taught, we analyzed programs as documents that develop and deliver information on formative practices and discourses. While these programs are by no means classroom practices, they provide significant information and help to increase the sample compared to observation in situ. Our results are divided into two axes: variations in teaching proposals and ways of understanding research practices. The corpus we analyzed reflects a broad consensus on the discursive level around the idea “You learn to investigate by investigating”. However, the extent and modes of the practical application of theoretical knowledge appear to depend on which topics need teaching. The most concrete techniques and operations are those that appear most related to their practical implementation. However, these techniques and operations are not always taught by framing them within a comprehensive investigative study. We highlight the importance of taking into account the conceptions about what is research and what is practice. We conclude that, since there are contradictory opinions on the teaching of social research methodology, the range of teaching approaches reflects these tensions and meets the various challenges in different ways.

  • català

    Els programes de la matèria Metodologia de la Investigació en carreres universitàries de grau en Sociologia, principalment d'Argentina (2018), constitueixen l'objecte d'anàlisi d’aquest article. Partint d'interrogants sobre com s'ensenya a investigar, hem triat analitzar els programes en documents que plasmen i proporcionen indicis de pràctiques i discursos formatius. Si bé els programes són lluny de la pràctica a l’aula, ofereixen informació significativa i permeten ampliar la mostra en comparació amb l'observació in situ. Els resultats de la investigació es van organitzar en dos eixos: les variants en les propostes d'ensenyament i les maneres d'entendre les pràctiques d'investigació. En el corpus analitzat es va trobar que hi ha un ample consens pel que fa al nivell discursiu sobre la idea “S'aprèn a investigar investigant”. Tanmateix, el grau i les modalitats de l'aplicació pràctica dels coneixements teòrics semblen diferir segons que siguen els temes que han de ser ensenyats. Les tècniques i activitats més concretes són les que apareixen més lligades a l’aplicació pràctica, però no sempre les tècniques s'ensenyen emmarcant-les en una investigació completa. Hem de remarcar que és molt important tenir en compte el concepte que es té de la investigació i del significat que en cada cas implica la pràctica. Es conclou que, per tal com hi ha visions contradictòries per a l'ensenyament de la metodologia en investigació social, els diferents enfocaments docents reflecteixen aquestes tensions i resolen de manera diferent els desafiaments.