La marxa és un element essencial al cinema del director gironí Albert Serra.
Però, mentre Don Quixot i Sancho creuen la Manxa i els tres Reis Mags caminen per un desert global, el seu moviment és sovint interromput, posposat, torbat. Aquesta és la raó per la qual, a la filmografia de Serra, els plans s’assemblen cada cop més als quadres i a les natures mortes. El suspens entre el moviment i la immobilitat al cinema de Serra indica alguna cosa que va més enllà del moviment visible, de la marxa visible i dels camins visibles (i probablement d’allò visible, en general): un altre moviment amagat dels personatges, les imatges i la pel∙lícula, que es troba immòbil en el camí cap al moviment i cap al mateix cinema
Marching is an essential element in the films of Catalan director Albert Serra.
But, while Don Quichotte and Sancho cross the Mancha and the Three Magi walk through a global desert, their motion is often interrupted, postponed, disturbed. That is why, through Serra’s filmography, the shots become more and more like paintings and still lives. The suspense between motion and immobility in Serra’s cinema indicates something beyond the visible movement, the visible marching and the visible paths (and maybe the visible in general): another hidden motion of the characters, the images and the film, which is still “on the way” to motion – and thus to cinema itself.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados