Resumen de El testimoniatge femení a Mirant al cel de Jesús Garay
Aquest estudi analitza la representació dels papers “simbὸlics” de la dona durant la guerra i no tracta, per tant, d’altres realitats histὸriques com la dona combatent o activament incorporada en els papers de resistència o de propaganda i serveis de suport a la reraguarda. Les tres funcions o papers “simbὸlics” de la dona analitzats en el context de Mirant al cel (2008) de Jesús Garay són: 1) testimoni viu o portadora de memὸria; 2) supervivent i/o víctima del conflicte; 3) trencadora dels silencis histὸrics i, doncs, de “la histὸria oficial” o la desmemὸria col·lectiva. A part de situar l’obra de Garay en el context del nou documental català, aquest treball es concentra en tres aspects cabdals de la seva obra en general i d’aquesta pel·lícula en particular: l’espectralitat, el testimoniatge i la metaficció. S’enfatitza, en aquest darrer cas, l’ús intertextual de la Divina Comèdia del Dant i de Coto Vedado de Juan Goytisolo.
