Les juifs d’Arles (1391-1414). Leur aptitude aux sciences (les Avigdor) et à l’accueil de coreligionnaires catalans

• Autores: Danièle Iancu-Agou
• Localización: TAMID: Revista Catalana Anual d´Estudis Hebraics, ISSN 1138-5561, ISSN-e 2013-4029, Nº. 10, 2014, págs. 53-79
• Idioma: francés
• Títulos paralelos:
  • Els jueus d’Arle (1391-1414). La seva aptitud per a les ciències (els Avigdor) i per a l’acolliment dels coreligionaris catalans
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    En la comunitat jueva secular d’Arle era conegut el llinatge savi dels metges Avigdor, amb el pare Abraham i el seu fill Salomó dedicats a les traduccions a l’hebreu dels treballs mèdics de l’escola de Montpeller (Arnau de Vilanova, Gérard de Solo) al principi del segle xv.Mentre que Renan i Neubauer deploraven la falta d’informació autobiogràfica sobre Salomó, l’aportació de les fonts llatines i provençals és preciosa i demostra la propensió a la conversió sobrevinguda en el si d’aquest llinatge cèlebre. Dels quatre fills d’Abraham Avigdor, tres van agafar molt aviat, en una època aparentment de calma, el camí del cristianisme, i un d’ells amb apadrinament reial! Després d’aquesta primera part prosopogràfica i cultural sobre l’aptitud de les elits jueves d’Arle per a les ciències (i la conversió), una segona part tracta de la presència dels jueus catalans arribats a Arle i Tarascó a la mateixa època, després dels drames del 1391.

  • français

    Dans la communauté juive séculaire d’Arles, le lignage savant des médecins Avigdor était connu, avec le père Abraham procédant avec son jeune fils Salomon aux traductions hébraïques des travaux médicaux de l’école de Montpellier (Arnaud de Villeneuve, Gérard de Solo) au début du xve siècle. Si Renan et Neubauer déploraient le manque de renseignements autobiographiques sur Salomon, l’apport des sources latines et provençales est précieux et démontre la propension à la conversion survenue au sein de ce lignage célèbre. Sur les quatre fils d’Abraham Avigdor, trois ont pris très tôt, en temps apparemment calme, le chemin du christianisme, et avec parrainage royal pour l’un d’eux ! Après ce premier volet prosopographique et culturel sur l’aptitude des élites juives d’Arles aux sciences (et à la conversion), un second volet traite de la présence de juifs catalans parvenus à Arles et à Tarascon à la même époque, après les drames de 1391.