Barcelona, España
CONOCIMIENTOS SOBRE SEDACIÓN PALIATIVA EN PEDIATRÍA Fundamento. Dado el aumento en la prevalencia de enfermedades que amenazan o limitan la vida, resulta cada vez más necesario tener conocimientos en atención paliativa, incluyendo también la sedación paliativa (SP), para el tratamiento de los síntomas refractarios.
Objetivo. Saber cuál es el conocimiento, la formación y las necesidades que tienen los pediatras hospitalarios sobre la SP.
Método. Estudio transversal realizado a partir de las respuestas de un cuestionario online (Google Forms) distribuido a pediatras de nueve hospitales de Cataluña.
Resultados. Se han obtenido 176 respuestas. En cuanto a la legalidad de los procedimientos, el 88,6% creía que la SP era legal en España y el 98,3% que la eutanasia no lo era. Respecto al consentimiento informado, el 57,4% afirmaba que para la SP se requiere de él, y que puede ser verbal y debe constar en la historia clínica. La SP había sido pautada alguna vez por el 66,5% de los encuestados. El midazolam era el fármaco más utilizado (65,9%), aunque el 56,1% creía que el sedante de elección era la morfina. En caso de refractariedad, los síntomas no físicos no eran considerados tributarios de SP por el 30,7% y el 66,5% creía que debería ser posible la objeción de conciencia. En cuanto a la formación, el 83% creía que tenía insuficiente o muy poca en el ámbito de la SP y el 91,5% estaba interesado en recibir más.
Conclusiones. El estudio sugiere que los pediatras hospitalarios necesitan más conocimientos y experiencia en el ámbito de la SP. Hacen falta programas de formación específicos y una profunda reflexión sobre qué conocimientos deben tener los pediatras de los hospitales, independientemente de su especialidad.
CONEIXEMENTS SOBRE SEDACIÓ PAL·LIATIVA EN PEDIATRIA Fonament. Donat l’augment en la prevalença de malalties que amenacen o limiten la vida, resulta cada vegada més necessari tenir coneixements d’atenció pal·liativa, incloent-hi també la sedació pal·liativa (SP), per al tractament dels símptomes refractaris.
Objectiu. Saber quin és el coneixement, la formació i les necessitats que tenen els pediatres hospitalaris sobre l’SP.
Mètode. Estudi transversal dut a terme a partir de les respostes d’un qüestionari en línia (Google Forms) distribuït a pediatres de nou hospitals de Catalunya.
Resultats. S’han obtingut 176 respostes. Pel que fa a la legalitat dels procediments, el 88,6% creia que l’SP era legal a Espanya i el 98,3% que l’eutanàsia no ho era. Respecte al consentiment informat, el 57,4% afirmava que per a l’SP se’n requereix un que pot ser verbal i ha de constar en la història clínica. L’SP havia estat pautada alguna vegada pel 66,5% dels enquestats. El midazolam era el fàrmac més utilitzat (65,9%), tot i que el 56,1% creia que el sedant d’elecció era la morfina. En cas de refractarietat, els símptomes no físics no eren considerats tributaris d’SP per al 30,7% i el 66,5% creia que hauria de ser possible l’objecció de consciència. Quant a la formació, el 83% creia que en tenia insuficient o molt poca en l’àmbit de l’SP i el 91,5% estava interessat a rebre’n més.
Conclusions. L’estudi suggereix que els pediatres hospitalaris necessiten més coneixements i experiència en l’àmbit de l’SP. Calen programes de formació específics i una reflexió profunda sobre quins coneixements han de tenir els pediatres dels hospitals, independentment de la seva especialitat.
CURRENT KNOWLEDGE ON PALLIATIVE SEDATION IN PEDIATRICS Background. Given the increasing prevalence of life-threatening or life limiting diseases, palliative care is increasingly needed, including palliative sedation (PS), for the treatment of refractory symptoms.
Objective. To assess the knowledge, training and needs of hospital pediatricians about PS.
Method. Cross-sectional study based on the answers of an online questionnaire (Google Forms) distributed to pediatricians in 9 hospitals in Catalonia.
Results. 176 responses were obtained. Regarding the legality of the procedures, 88.6% believed that the PS was legal in Spain and 98.3% that euthanasia was not. Regarding informed consent (IC), 57.4% stated that for PS, IC is required and that it can be verbal and must be recorded in the medical record. PS had been prescribed by 66.5% of the respondents. Midazolam was the most widely used drug (65.9%), although 56.1% believed that the sedative of choice was morphine. In the case of refractoriness, the non-physical symptoms were not considered tributary of PS by 30.7% of respondents, and 66.5% believed that conscientious objection should be possible. In terms of training, 83% believed that they had insufficient or very little training in the area of PS and 91.5% were interested in receiving more.
Conclusions. The study suggests that hospital pediatricians need more knowledge and experience in the field of PS. A thorough reflection is needed on what knowledge pediatricians in hospitals need to have and the specific training programs that are needed, regardless of their specialty.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados