Maria Rosa De Luca, Giuseppe Sanfratello
En este artículo presentamos un estudio preliminar sobre la presencia e influencia de rituales musicales durante el desarrollo histórico de la celebración festiva de St Ágata de Sicilia. El objetivo de nuestra investigación es observar cómo la forma de la ciudad de Catania se ha mejorado y reorganizado a lo largo de los siglos de acuerdo con la configuración de la fiesta, que emplea varios tipos de prácticas simbólicas y rituales -no exclusivamente musicalesque giran en torno a la celebración del santo patrón. En tratar de responder algunas preguntas sobre la reorganización de la fiesta en el espacio ceremonial (o viceversa) a lo largo de los siglos, este artículo representa el trabajo (etno)musicológico más actualizado sobre el tema de la fiesta de St Ágata de Catania, como una ciudad en el centro del Mediterráneo.
En aquest article presentem un estudi preliminar sobre la presència i influència de rituals musicals durant el desenvolupament històric de la celebració de St Àgueda de Sicília. L’objectiu de la nostra investigació és observar com la forma de la ciutat de Catània ha millorat i reorganitzat al llarg dels segles d’acord amb la configuració de la festa, que empra diversos tipus de pràctiques simbòliques i rituals -no exclusivament musicals- que giren entorn a la celebració del sant patró. En tractar de respondre algunes preguntes sobre la reorganització de la festa en l’espai cerimonial (o viceversa) al llarg dels segles, aquest article representa el treball (etno)musicològic més actualitzat sobre el tema de la festa de St Àgueda de Catània, com una ciutat en el centre de la Mediterrània.
In this paper we introduce a preliminary study on the presence and influence of musical ritualities over the historical development of the festive celebration of St Agatha of Sicily. The aim of our enquiry is to observe how the form of the city of Catania has been improved and reorganized over the centuries according to the configuration of the feast, which employs various types of symbolic and ritual – not exclusively musical – practices revolving around the celebration of the patron saint. Among these, the procession with the relics of St Agatha throughout the city has to some extent reshaped the town plan. Also, ecclesiastical chant and instrumental music may have played an important role in the (re-)construction of an ideal place for such collective rituality, not to mention that two massive earthquakes (in 1169 and in 1693) and the massive eruption of 1669 have caused crucial actions to reconstruct the city. By trying to answer a few questions on the rearrangement of the feast to the ceremonial space (or viceversa) over the centuries, this paper represents the most up-to-date (ethno-)musicological work on the subject of the feast of St Agatha in Catania, as a city at the centre of the Mediterranean.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados