La inestabilidad política y económica que caracterizó a España en el paso del siglo XIX al XX, llevó al planteamiento de cuestiones, a nivel social, relacionadas con la identidad del pueblo. Este hecho se manifestó en la aparición de diversas tendencias culturales, entre las cuales el regionalismo y el blasquismo tuvieron un calado importante en el País Valencià. En 1926 concretamente, la influencia de estos dos movimientos en la escena valenciana hizo posible que en el Teatro Regional de València naciera un nuevo género músico-teatral, el esquet valenciano. Entre los títulos que se estrenaron en el Regional encontramos La purea del amor o Els resultats del carnestoltes, con música de Luis Sánchez Fernández y libreto de Ricardo Rodríguez. El análisis de esta obra desde los aspectos lingüísticos del libreto, el argumento del sainete y su música, muestra al esquet valenciano como un género con dos fines esenciales: ensalzar la cultura valenciana y mostrar la realidad valenciana del momento a un público formado por diferentes clases sociales. De este modo el esquet valenciano se convierte en una herramienta con la que hacer llegar el ideario regionalista y blasquista a todos los estratos de la esfera social valenciana.
La inestabilitat política i econòmica que va caracteritzar Espanya en el pas del segle XIX al XX, va portar al plantejament de qüestions, a nivell social, relacionades amb la identitat del poble. Aquest fet es va manifestar en l’aparició de diverses tendències culturals, entre les quals el regionalisme i el blasquisme van tenir un calat important al País Valencià. Al 1926 concretament, la influència d'aquests dos moviments a l’escena valenciana va fer possible que en el Teatre Regional de València naixés un nou gènere músic-teatral, l’esquet valencià. Entre els títols que es van estrenar al Regional trobem La purea de l’amor o Els resultats del carnestoltes, amb música de Luis Sánchez Fernández i llibret de Ricardo Rodríguez. L’anàlisi d'aquesta obra des dels aspectes lingüístics del llibret, l'argument del sainet i la seva música, mostra a l’esquet valencià com un gènere amb dos objectius principals: enaltir la cultura valenciana i mostrar la realitat valenciana del moment a un públic format per diferents classes socials. D’aquesta manera l’esquet valencià esdevé una ferramenta amb la qual es pogué fer arribar l’ideari regionalista i blasquista a tots els estrats de l’esfera social valenciana.
The political and economic instability that characterized Spain in the period from the late nineteenth to the early twentieth century, led to the approach, on a social level, of issues related to the identity of the people. This fact was manifested in the emergence of various cultural trends, among which Regionalism and Basquism played an important role in the País Valencià. Specifically, in 1926 the influence of these two movements on the Valencian scene made possible the birth in the Valencia’s Regional Theatre of the Valencian Esquet, a new musical-theatrical genre. One of the titles released in the Regional was La purea del amor o Els resultats del carnestoltes with music by Luis Sánchez Fernández and libretto by Ricardo Rodríguez. The analysis of this work from the linguistic aspects of the libretto, the plot of the sainete and its music, shows the Valencian Esquet as a genre with two essential purposes: extol the Valencian culture and show the Valencian reality to an audience made up of different social classes. In this way, the Valencian Esquet becomes a tool with which to transmit the Regionalist and Blasquist ideology to all strata of the Valencian social sphere.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados