Sound narratives in and beyond the Greek art-folk song

• Maria Athanasiou ^[1]
  1. [1] Newcastle University

     Newcastle University

     Reino Unido

     
• Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 10, 2019 (Ejemplar dedicado a: «El Mediterráneo: sonidos migrantes» II Congreso AVAMUS – XV Jornadas de Musicología AVAMUS (València, 23-25 de julio de 2019))
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Entechni laiki mousiki (música art-folk) y entechno laiko traghoudhi (cançó art-folk) son dos términos de carácter mixto, aparecidos en Grecia durante los años sesenta. Epitaphios (Epitafio) se consideró el primer ejemplo que sentó las bases de su establecimiento como géneros musicales durante los años sesenta, y abrió el camino hacia una reconceptualización de la música popular griega. Junto con To traghoudhi tou nekrou aderfou (La canción del hermano muerto), hay dos ejemplos de poesía griega que se basaban inicialmente en el lamento, estimulando su estudio dentro y más allá del ámbito folk, mientras que su gran circulación por el país i el extranjero subraya su impacto durante los años sesenta. Como ejemplo de contenido lastimoso, ambos ciclos de canciones ayudaron a comunicar un “nosotros” que pasa de lo individual a lo universal. Gracias a los laikes synavlies (conciertos populares) y los lanzamientos de álbumes por todo el mundo, estos géneros aún funcionan como un medio de resistencia i necesidad de expresión. Por este motivo, el presente estudio examina la manera en que se ha difundido aquello griego más allá de las fronteras predefinidas a través de la circulación, conciertos, arreglos i nuevas instrumentaciones de sus grabaciones, donde este tipo de composiciones parecen adquirir una presencia metacultural que ofrece expresiones culturales específicas de pena ante una audiencia amplia, y las en una experiencia humana universal.

  • English

    Entechni laiki mousiki (art-folk music) and entechno laiko traghoudhi (art-folk song) are two terms of mixed character, which appeared in Greece during 1960s. Epitaphios (Epitaph) is considered to be the first example that laid the ground for their establishment as musical genres during the 1960s and paved the path for a reconceptualisation of Greek popular music. Along with To traghoudhi tou nekrou aderfou (The song of the dead brother), they are two examples of Greek poetry that have been primarily based on lament, stimulating its study in and beyond the folk settings, while their wide circulation around the country and abroad underlines their impact beyond the 1960s. As examples of sorrowful content, both song cycles helped communicating a ‘we’ that moves from individual to universal. Thanks to the laikes synavlies (popular concerts) and album releases around the globe, they still operate as a means of resistance and an ever-growing need of expression. Thereby, this paper examines the way the Greek dirge has been disseminated beyond predefined borders through their recordings’ circulation, concerts, arrangements and new instrumentations, where this kind of compositions seems to acquire a metacultural presence that brings these culturally specific expressions of grief before a broader listenership and transforms them into a universal human experience.

  • català

    Entechni laiki mousiki (música art-folk) i entechno laiko traghoudhi (cançó art-folk) són dos termes de caràcter mixt, apareguts a Grècia durant els anys seixanta. Epitaphios (Epitafi) es va considerer el primer exemple que va sentar les bases del seu establiment com a gèneres musicals durant els anys seixanta i va obrir el camí cap a una reconceptualització de la música popular grega. Juntament amb To traghoudhi tou nekrou aderfou (La cançó del germà mort), hi ha dos exemples de poesia grega que han estat basades inicialment en el lament, estimulant el seu estudi dins i més enllà de l'entorn del folk, mentre que la seua gran circulació pel país i per l'estranger subratlla el seu impacte durant els anys seixanta. Com a exemples de contingut llastimós, tots dos cicles de cançons van ajudar a comunicar un "nosaltres" que passa d'allò individual a allò universal. Gràcies als laikes synavlies (concerts populars) i els llançaments d'àlbums a tot el món, aquests gèneres encara funcionen com un mitjà de resistència i necessitat d'expressió. Per aquest motiu, aquest treball examina la manera com s'ha difós allò grec més enllà de les fronteres predefinides a través de la circulació, concerts, arranjaments i noves instrumentacions dels seus enregistraments, on aquest tipus de composicions semblen adquirir una presència metacultural que aporta aquestes expressions culturals específiques de pena davant una audiència més àmplia, i les transforma en una experiència humana universal.