«Tristia» (Nostàlgia de la muntanya)

• Autores: Octavi Fullat
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, ISSN-e 2014-7627, Nº 58, 2020, págs. 181-198
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • «Tristia» (Nostàlgia de la muntanya)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En este escrito, iniciado en febrero de 2016 y concluido a finales del verano de 2017, el profesor Octavi Fullat i Genís (Alforja, 1928) emula a Ovidio que durante su exilio junto al Mar Negro redactó un texto con este mismo título de Tristia, pensamientos y sentimientos tristes. Se trata de una especie de descargo de conciencia, o memoria testamentaria, que el autor ofrece al lector para dar cuenta y razón de la evolución y sistemática de su pensamiento antropológico, filosófico y pedagógico. En realidad, su universo mental se encuentra marcado por los tres años que durante la Guerra Civil (1936-1939) vivió en contacto directo con la naturaleza. De hecho, aquel mundo natural chocó con la civilización técnico-científica de la sociedad moderna, de modo que a manera de alternativa opta por una solución culturalista que bebe en las fuentes de la tradición bíblica y de la cultura clásica. Según Fullat, el ser humano en abstracto no existe de modo que únicamente contamos con el hombre histórico, aquel que anda atravesado por el tiempo. Por ello, la cosmovisión del profesor Fullat sienta sus bases en corrientes como el historicismo (Dilthey), la fenomenología (Husserl), el existencialismo (Heidegger), la hermenéutica (Gadamer, Ricoeur) y la filosofía del lenguaje (Wittgenstein), sin olvidar otras fuentes como la teología católica y luterana. En fin, este texto complementa su libro Impertinentes. El desgarro de pensar (Barcelona, 2016), que editó la Universidad de Barcelona, a la vez que plantea una apertura hermenéutica, ya que de lo contrario no queda otro camino que la muerte sin esperanza. Mientras tanto, y antes de la visita de la dama negra, el profesor Fullat se refugia y consuela en la lectura de los clásicos latinos (Cicerón, Séneca) y de los relatos bíblicos, en especial de los libros de Job y del Eclesiastés.

  • català

    En aquest escrit, iniciat al febrer de 2016 i conclòs a finals de l’estiu de 2017, el professor Octavi Fullat i Genís (Alforja, 1928) emula a Ovidio que durant el seu exili al costat del Mar Negre va redactar un text amb aquest mateix títol de Tristia, pensaments i sentiments tristos. Es tracta d’una espècie de descàrrec de consciència, o memòria testamentària, que l’autor ofereix al lector per donar compte i raó de l’evolució i sistemàtica del seu pensament antropològic, filosòfic i pedagògic. En realitat, el seu univers mental es troba marcat pels tres anys que, durant la Guerra Civil (1936-1939), va viure en contacte directe amb la naturalesa. De fet, aquell món natural va impactar amb la civilització tecnicocientífica de la societat moderna, de manera que com a alternativa va optar per una solució culturista que beu en les fonts de la tradició bíblica i de la cultura clàssica. Segons Fullat, l’ésser humà en abstracte no existeix, de manera que únicament comptem amb l’home històric, aquell que camina travessat pel temps. Per això, la cosmovisió del professor Fullat estableix les seves bases en corrents com l’historicisme (Dilthey), la fenomenologia (Husserl), l’existencialisme (Heidegger), l’hermenèutica (Gadamer, Ricoeur) i la filosofia del llenguatge (Wittgenstein), sense oblidar altres fonts com la teologia catòlica i luterana. En fi, aquest text complementa el seu llibre Impertinentes. El desgarro de pensar (Barcelona, 2016), que va editar la Universitat de Barcelona, a la vegada que planteja una obertura hermenèutica, ja que en cas contrari no queda altre camí que la mort sense esperança. Mentrestant, i abans de la visita de la dama negra, el professor Fullat es refugia i consola en la lectura dels clàssics llatins (Cicerón, Séneca) i dels relats bíblics, en especial dels llibres de Job i de l’Eclesiastés.

  • English

    In this text, which was started in February 2016 and concluded at the end of summer 2017, professor Octavi Fullat i Genís (Alforja, 1928) emulates Ovid, who during his exile beside the Black Sea wrote a text with the same title of Tristia, sad thoughts and feelings. The piece is offered to readers as a kind of easing of the conscience or testamentary memoir to account for the development and systematics of Fullat’s anthropological, philosophical and pedagogical thought. In fact, the author’s mental universe is marked by three years during the Civil War (1936–1939) when he lived in direct contact with nature. This natural world collided with the technical and scientific civilisation of modern society. As an alternative, he opted for a culturalist solution inspired by biblical tradition and classical culture. According to Fullat, the human being in the abstract does not exist; we can only talk about the historical human, the human who walks through time. Therefore, Fullat’s world view is informed by historicism (Dilthey), phenomenology (Husserl), existentialism (Heidegger), hermeneutics (Gadamer, Ricoeur) and the philosophy of language (Wittgenstein), as well as other sources such as Catholic and Lutheran theology. The text complements Fullat’s book Impertinentes. El desgarro de pensar (Barcelona, 2016), published by the University of Barcelona, and establishes an opening in hermeneutics to negotiate a trail that can take us beyond death without hope. Meanwhile, and during his own wait for the black widow, professor Fullat seeks refuge and solace in reading the Latin classics (Cicero, Seneca) and the bible stories, particularly the books of Job and Ecclesiastes.