Resumen de L’empremta urbana de la memòria col·lectiva
- català
La transformació d’espais urbans amb finalitats memorials és una eina política i cultural freqüent en contextos transicionals originats per conflictes bèl·lics, dictadures i repressió estatal. Aquests processos de transformació solen entrellaçar-se amb una complexa combinació de perspectives i construccions identitàries contrastades, que desencadenen xocs d’interessos i rivalitats polítiques. Aquest article traça una reflexió sobre l’origen, les circumstàncies i les conseqüències causades per la cristal·lització de memòries a l’espai públic, entenent aquests projectes memorials com un procés que s’estén més enllà de les característiques objectuals i espacials de la intervenció. Des de les implicacions emocionals i socials de les estratègies estètiques de la proposta materialitzada fins als usos contemporanis de l’espai, passant per la xarxa d’agents socials relacionats amb la transformació i pel potencial de l’espai urbà en casos de justícia transicional, aquesta anàlisi investiga els aspectes que poden enriquir o disminuir la capacitat dels espais de memòria d’esdevenir eines de treball comunitari per a la construcció col·lectiva d’un futur conscient, lliure i democràtic.
- English
The transformation of urban spaces into memorials is a political and cultural tool in transitional contexts caused by war, dictatorship, and state repression. Those processes of transformation are usually interlaced with a complex combination of contrasted perspectives and identities, triggering conflicting interests and political rivalries. This article reflects on the origins, circumstances, and consequences of the crystallization of memories in urban spaces, understanding these memorial projects as a process which extends itself beyond its limits as an objectual and spatial intervention. Reflecting on a variety of critical issues, such as the emotional and social implications of the proposed aesthetics, the contemporary uses of space, or the network of social agents related to the transformation, as well as the potential of urban space in cases of transitional justice, this analysis investigates which strategies might enrich or diminish the ability of urban spaces of memory to become communitarian tools which allow the collective construction of a more meaningful, free, and democratic future.
