Resumen de Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)

Francisco Javier Sánchez-Marco Sancho

• català

  El cap polític com a màxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a través dels seus actes incidia sobre l’opinió pública d’una manera que ni les societats patriòtiques, ni cap espai de confluència social d’activitat política, podia fer-ho. Ens trobem amb una estructura eclesiàstica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoïa les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicarà que a mesura que la tensió social i la desobediència clerical van anar creixent, hi va haver una major imposició del cap polític sobre l’arquebisbat de Tarragona.

• English

  The political leader, as the highest civil authority, representing the executive power, was aware from the beginning of the Liberal Triennium that the behaviour of the priests of the archbishopric of Tarragona had to be monitored. Priests, as the spiritual guides and pastors of parishioners, had significant influence on public opinion through their actions, even more so than patriotic societies or spaces of social and politic confluence. This was an ecclesiastic structure generally reluctant to accept liberalism, where most priests would not hear of promoting constitutionalism from the altar. This research shows that as social tensions and clerical disobedience increased, there was greater pressure from the political leader upon the archbishopric of Tarragona.