El sacerdot Pinhàs (Nm 25,1-18) en l'exegesi bíblica dels Pares de l'Església

• Autores: Albert Viciano i Vives
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 45, Nº. 1, 2020 (Ejemplar dedicado a: Revista Catalana de Teologia), págs. 41-77
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The story of the Phineas the priest (Num 25) is rated in a highly positive way by the Christian theologians of late Antiquity: 1) The zeal of Phineas is identical as the zeal of God against sins and sinners; 2) There are parallels between Phineas and Jesus Christ for both succeeded in reconciling God with sinners; 3) The zeal of Phineas against idolatry and fornication is a model for every Christian for fighting against sin and evil passions in their inner life, and is also instructive for pastors of the Church in their mission to watch over ecclesiastical unity and in their duty to impose penitence on sinners. Unlike the custom in the time of the Old Testament, after the coming of Jesus Christ the death sentence as a punishment for Christian sinners does not apply in the Church. In Late Antiquity, there were two opposing positions in biblical exegesis of Num 25 by the Catholic bishops: that of the pagan emperorphilosopher Julian and that of the Donatist bishops.

  • català

    La història del sacerdot Pinhàs (Nm 25) és valorada pels teòlegs cristians de l’Antiguitat tardana de manera altament positiva: 1) El zel de Pinhàs és el mateix zel de Déu contra els pecats i els pecadors. 2) Entre Pinhàs i Jesucrist es dona un paral·lelisme, car ambdós han aconseguit reconciliar Déu amb els pecadors. 3) El zel de Pinhàs contra la idolatria i la fornicació és per a tot cristià model de lluita contra el pecat i les passions dolentes en la seva vida interior i és també alliçonador per als pastors de l’Església en la seva missió de vetllar per la unitat eclesial i en la seva obligació d’imposar la penitència als pecadors. A diferència de la manera de procedir en el temps de l’Antic Testament, després de la vinguda de Jesucrist no s’aplica a l’Església la pena de mort com a càstig dels cristians pecadors. A l’Antiguitat tardana va haver-hi dues posicions contraposades a l’exegesi bíblica que els bisbes catòlics feien de Nm 25: eren la de l’emperador-filòsof pagà Julià i la dels bisbes donatistes.