És feminista la dansa oriental?: Transferències culturals entre l'empoderament femení i l'imaginari orientalista
- Autores: Maria Patricio Mulero, Caroline Achouri
- Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 134, Nº 2, 2020, págs. 109-122
- Idioma: catalán
- Títulos paralelos:
- ¿Es feminista la danza oriental?: Transferencias culturales entre el empoderamiento femenino y el imaginario orientalista
- Enlaces
-
Resumen
- español
La danza oriental es uno de los símbolos más importantes de la identidad de Egipto como atracción turística, y su práctica se ha extendido por todo el mundo desde las últimas décadas del siglo xx. Sin embargo, esta danza ha tenido diferentes recepciones dependiendo del periodo histórico y de los públicos. Con un origen todavía incierto, la popularización de la danza oriental llegó con el colonialismo, para ser luego representada en las películas de la era dorada de Hollywood, construida como una fantasía oriental. Durante el siglo xx y hasta hoy, mientras los mundos del arte egipcios niegan la inclusión de la danza oriental como un arte, la disciplina sigue enseñándose por todo el mundo, y ha evolucionado en nuevas disciplinas, como el ATS o la Tribal Fusion. Esta primera contradicción entre la recepción egipcia y la extranjera es crucial, especialmente para las artistas de danza oriental en el mundo árabe. Pero otra ambigüedad establece otra cuestión global sobre el género: mientras que los bailarines consideran la danza oriental como una expresión feminista de empoderamiento y liberación, el público en Occidente percibe los espectáculos como objetificación de la mujer. ¿Es la danza oriental una disciplina que debe ser experimentada para ejercer el feminismo? ¿Cuáles son las condiciones que permiten la recepción de la danza oriental como empoderadora para las mujeres? ¿Es la recepción ambigua de la danza una consecuencia de las diferentes explicaciones sobre sus orígenes y un imaginario particular de Oriente?
- català
La dansa oriental és un dels símbols més importants de la identitat d'Egipte com a atracció turística, i la seua pràctica s'ha estés per tot el món des de les últimes dècades del segle xx. No obstant això, aquesta dansa ha tingut diferents recepcions depenent del període històric i dels públics. Amb un origen encara incert, la popularització de la dansa oriental va arribar amb el colonialisme, per representar-se després en les pel·lícules de l'era daurada de Hollywood, construïda com una fantasia oriental. Durant el segle xx i fins hui, mentre els mons de l'art egipcis neguen la inclusió de la dansa oriental en el concepte d'art, la disciplina segueix ensenyant-se per tot el món i ha evolucionat en noves disciplines, com l'ATS o la Tribal Fusion. Aquesta primera contradicció entre la recepció egípcia i l'estrangera és crucial, especialment per a les artistes de dansa oriental en el món àrab. Però una altra ambigüitat estableix una altra qüestió global sobre el gènere: mentre que els ballarins consideren la dansa oriental com una expressió feminista d'empoderament i alliberament, el públic d'Occident percep els espectacles com a objectificació de la dona. És la dansa oriental una disciplina que ha de ser experimentada per a exercir el feminisme? Quines són les condicions que permeten la recepció de la dansa oriental com a empoderadora per a les dones? És la recepció ambigua de la dansa una conseqüència de les diferents explicacions sobre els seus orígens i un imaginari particular d'Orient?
- English
Is Oriental Dance Feminist? Cultural transfers between women’s empowerment and the Orientalist imaginaryBelly-dancing is one of the things we associate with Egypt and it has become a major tourist attraction. The dance has spread round the world since the late 20th Century. Nevertheless, the dance has been received differently depending on tastes at the time and audiences. Belly-dancing’s origins remain murky but we know that it became popular during colonial times. It became much more widely known during Hollywood’s ‘Golden Age’ when it was used as an Orientalist fantasy. From the 20th Century to the present, the Egyptian art world has refused to include belly-dancing as an art form. However, that has not stopped it spreading world-wide. Belly-dancing is now taught all over the globe and has even evolved into new disciplines such as ATS and Tribal Fusion. This first contradiction between home and foreign reception is a crucial one, especially for belly-dancers in the Arab world. Yet another ambiguity arises from the global issue of gender: while dancers consider belly-dancing as a Feminist expression of empowerment and liberation,average audiences in the Western world see the shows as objectifying women. Is belly-dancing a discipline that must be experienced if one is to put Feminism into action? What conditions must be met so that belly-dancing can be seen as something that empowers women? Is the varied reception of belly-dancing a result of different explanations of its origins and a particular imaginary of The East?
- español
