Resumen de Adhesión vitreomacular. Tracción vitreomacular

Carolina Bernal Morales, A. Sala-Puigdollers, Marc Figueras Roca, Javier Zarranz Ventura

• español

  La adhesión vitreomacular (AVM) y el síndrome de tracción vitreomacular (STVM) son dos trastornos que se asocian a un desprendimiento de vítreo posterior incompleto. Mientras que la AVM suele ser asintomática, los pacientes con STVM suelen presentar síntomas como disminución progresiva de agudeza visual o metamorfopsia. El diagnóstico se realiza principalmente mediante tomografía de coherencia óptica (OCT) del área macular, donde se apreciará una adhesión del córtex vítreo a la membrana limitante interna de la retina (AVM), con alteración de la estructura retiniana si se trata de un STVM.

  La clasificación actual se basa en los hallazgos de OCT y permitirán orientar el tratamiento. Las opciones terapéuticas son la observación en los casos más leves o la realización de una vitrectomía pars plana con liberación de la tracción para aquellos más sintomáticos. La aparición de fármacos como la ocriplasmina, que permite la realización de una vitreolisis farmacológica, o la realización de vitreolisis neumática con gas expansible, han permitido abrir un campo de investigación en el tratamiento de estos síndromes traccionales, siendo posible ofrecer opciones terapéuticas más individualizadas para cada caso concreto.

• English

  Vitreomacular adhesion (AVM) and vitreomacular traction syndrome (STVM) are two disorders which are associated with incomplete posterior vitreous detachment. While AVM is usually asymptomatic, patients with STVM usually present with symptoms such as progressive decrease in visual acuity or metamorphopsia. The diagnosis is mainly made by optical coherence tomography (OCT) of the macular area, where we will appreciate an adhesion of the vitreous cortex to the inner limiting membrane of the retina (AVM) and alteration of the retinal structure if is a STVM.

  The current classification is based on the OCT findings and will guide treatment. Therapeutic options are observation in milder cases or performing a pars plana vitrectomy with release of traction for those patients who are more symptomatic. The appearance of drugs such as ocriplasmin, which allows the performance of a pharmacological vitreolysis, or the performance of pneumatic vitreolysis with expandable gas have opened a field of research in the treatment of these tractional syndromes and allows us to offer more individualized therapeutic options in a case by case basis.

• català

  L’adhesió vitreomacular (AVM) i la síndrome de tracció vitreomacular (STVM) són dos trastorns que s’associen a un despreniment de vitri posterior incomplet. Mentre que l’AVM sol ser asimptomàtica, els pacients amb STVM solen presentar símptomes com disminució progressiva d’agudesa visual o metamorfòpsia. El diagnòstic es realitza principalment mitjançant tomografia de coherència òptica (OCT) de l’àrea macular, on apreciarem una adhesió del còrtex vitri a la membrana limitant interna de la retina (AVM), amb alteració de l’estructura retiniana si es tracta d’un STVM.

  La classificació actual es basa en les troballes d’OCT i permetran orientar el tractament. Les opcions terapèutiques són l’observació en els casos més lleus o la realització d’una vitrectomia pars plana amb alliberació de la tracció per aquells més simptomàtics. L’aparició de fàrmacs com l’ocriplasmina, que permeten la realització de una vitreolisis farmacològica, o la realització de vitreolisis pneumàtica amb gas expansible han permès obrir un camp d’investigació en el tractament d’aquestes síndromes traccionals i permet oferir opcions terapèutiques més individualitzades per a cada cas concret