Resumen de El Camp de Tarragona, un segle de lluita contra les epidèmies, 1720-1819
Josep Fàbregas Roig, Judit Vidal Bonavila
El Camp de Tarragona, al llarg de l’edat moderna, va estar amenaçat pels perills del mar, un dels quals van ser les epidèmies. Fins al segle XVIII, la pesta va generar inquietuds; des del segle xix, la febre groga, el còlera i altres malalties van ocupar el seu lloc. Aquest estudi analitza les mesures preventives que, per evitar la difusió del contagi, van ser activades per les autoritats sanitàries tarragonines entre 1720 i 1819. Els avisos de l’existència d’epidèmies procedents dels ports del Mediterrani eren el senyal d’alarma que accionava el protocol sanitari. Tot això dins el marc del context polític, econòmic i social. Al llarg dels dos moments de major activitat legislativa, a l’àrea estudiada, no es va produir cap contagi. En altres moments, malgrat les alarmes enviades a les localitats, sí que va haver-hi contagi. Tot i el temps que va passar entre una data i l’altra, les prevencions no van canviar gaire, afirmació que podem estendre a èpoques anteriors i posteriors.
