Deux langues à valeurs contrastées: Représentations et perceptions de l'occitan et du catalan

• Aurélie Joubert ^[1]
  1. [1] University of Leicester

     University of Leicester

     GB.ENG.H4.31UC, Reino Unido

     
• Localización: Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, ISSN-e 2199-7276, ISSN 0932-2221, Nº. 28, 2015, págs. 37-53
• Idioma: francés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    This chapter presents a comparative analysis of the Catalan and Occitan sociolinguistic situations. Whereas these two sister languages have often been studied inparallel up until the modern period, they are now often opposed because of the differences in institutional support and prospects of maintenance. This comparative or contrastive study investigates the origins of the discrepancy of the Occitan and Catalan situations in terms of the speakers’ linguistic conscience and linguistic identity. Ananalysis of the treatment of diglossia by Occitan and Catalan sociolinguists sheds lightson the similarities and differences in the theorisation of power relations between domi-nant and dominated languages over two territories, France and Spain. The transnational aspect of these two languages, with Occitan being spoken in the Aran valley and Catalan in the region of Roussillon, is also examined and demonstrates the impact of national policies in France and the lack of global community identification for Occitan.In this way, the findings highlight the manner in which language ideologies present atthe macro-level, can affect the speakers’ socio-psychological representations of Occitanand Catalan.

  • català

    Aquest article presenta un estudi comparatiu de les situacions català i de l’occità. Encara que aquestes dues llengües bessones hagin estat analitzades en paral∙lel fins a l’edat moderna, s’oposen ara a causa de les diferències de reconeixement institucional i les possibilitats de manteniment. L’estudi de comparació, o diguem de contrast, recerca els orígens de les discrepàncies de les situacions occitana i catalana pel que fa a la consciència lingüística i les relacions d’identitat dels parlants.L’anàlisi del tractament del concepte de diglòssia pels sociolingüistes occitans i catalans revela les semblances i diferències en les teoritzacions de les relacions de poder entre llengües dominants i llengües minoritàries a través de dos territoris: França i Espanya.L’aspecte transnacional d’ambdues llengües, amb l’occità parlat a la Vall d’Aran i el català del Rosselló, s’examina i demostra l’impacte de les polítiques lingüístiques de França i la falta d identificació a una comunitat global occitana. D’aquesta manera, les conclusions destaquen com les ideologies sobre les llengües que es troben al nivell “macro” poden afectar les representacions sociopsicològiques de l’occità i del català.