La metodologia Flipped Classroom o classe inversa es basa en capgirar la classe, de tal manera que els alumnes facin a casa allò que acostumen a fer a l’aula i a l’aula les tasques que, des de sempre, s’han anomenat deures. De forma esquemàtica, el professor proporciona un vídeo als alumnes perquè el mirin fora de l’horari escolar i els prepari per realitzar les activitats d’aprenentatge que es realitzaran a classe. Aquesta forma de treballar, aparentment simple, proporciona unes possibilitats que només es poden calcular quan apliques de forma sistemàtica el mètode i observes els efectes que causa en l’aprenentatge dels alumnes. L’enfocament competencial de l’ensenyament i aprenentatge requereix que el professorat acompanyi, observi i guiï l’alumnat mentre realitza tasques complexes que permeten enfocaments diversos i múltiples respostes vàlides. I com es pot fer aquesta feina si la majoria de tasques que fa l’alumne, les realitza fora de l’aula? El temps que dediquem com a professors a l’explicació ocupa un percentatge molt important del temps de docència, a vegades pot arribar a ser superior al temps que dedica l’alumne a realitzar tasques d’aprenentatge. I doncs, davant d’aquesta dicotomia, com podem estirar l’horari per poder impartir coneixements i alhora formar alumnes competents, productius enlloc de reproductius, amb capacitat de prendre decisions i justificar-les, amb criteri i autonomia? La meva resposta segur que no és única, però també és segur que és realment molt més potent del que, a priori, es pot sospitar. Flipped Classroom és molt més que mirar vídeos a casa, és molt més que esgarrapar temps per poder acabar el feixuc “temari”, és una oportunitat d’interactuar amb els alumnes i entre els alumnes i respectar els seus ritmes. Obre la porta de bat a bat a la personalització de l’aprenentatge competencial.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados