José Trilla Arrufat, Josep Mas Pla, Lluís Pallí Buxó
La cuenca del río Onyar queda enmarcada en la depresión tectónica de la Selva, cuyo fondo ha sufrido un hundimiento lento y sucesivo a lo largo de su evolución, condicionando su morfodinámica. De este modo, la red hidrográfica presenta una tendencia direccional en sentido norte, como resultado de la acción de diversos sistemas de fracturas, principalrnente el orientado N-S. Una de las fracturas de este sistema repercute intensamente en la morfologia de la cuenca: orienta el drenaje e impide que se establezca una dinámica endorreica.
La conca del riu Onyar s'emmarca en l'àmbit geològic de la depressió de la Selva. La gtnesi d'aquesta està relacionada amb l'activitat tectònica distensiva neogena, resultant una morfologia en graben. En la seva evolució es manifesta un enfonsament lent i succesiu del fons de la dovella, que condiciona la morfodinàmica de la conca. Així, la xarxa hidrogràfica presenta una tendència direccional cap al nord, com a conseqüència del joc de diversos sistemes de fractures, principalment el d'orientació N-S. Una de les falles d'aquest sistema repercuteix intensament en la morfologia de la conca: orienta el drenatge cap al nord i impedeix una dinàmica endorreica
The Onyar River basin is situated in the depression of la Selva. His origins are related to tectonic activity during Neogen in this region. In his evolution, we note a slowly and continuous downfall which directs the morphodinamical behaviour. In this sense, the drainage network has a directional trend towards the north, as consecuence of fault systems, and specially the N-S oriented one. A fault of this system has an important influence in the basin morphology, directs the drainage towards the north and avoids a closely drainage in the basin.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados