L’objectiu d’aquest treball és caracteritzar i valorar l’aportació de la poesia de Verdaguer a la construcció simbòlica i identitària del territori català. Ja havia estat remarcat per nombrosos estudiosos i crítics la important presència del territori en l’escriptura de Verdaguer, la profusió de topònims i la focalització territorial d’algunes de les seves obres més destacades, evident fins i tot en títols com ara Montserrat, Canigó o Aires del Montseny. El present treball intenta de descriure el procés estètic i ideològic que va encaminar la poesia de Verdaguer a la topofília i a la construcció simbòlica de l’espai geogràfic català, a partir de la sensibilitat inicial envers el paisatge del seu entorn natal (la Plana de Vic) fins a la mitificació dels espais geogràfics més emblemàtics de la Catalunya nord-oriental.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados