La llengua literària de l’escena catalana segons Josep Carner, a propòsit de tres traduccions inèdites del teatre anglès contemporani (1914?–1923)
-
Marcel Ortín [1]
-
[1] Universitat Pompeu Fabra
Universitat Pompeu Fabra
Barcelona, España
-
- Localización: Bulletin of Spanish Studies, ISSN-e 1478-3428, ISSN 1475-3820, Vol. 97, Nº 7, 2020, págs. 1131-1157
- Idioma: catalán
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
-
Resumen
Pels volts de 1920 Josep Carner va reprendre la seva participació en l’escena catalana, ara com a traductor d’obres dramàtiques angleses contemporànies. Al Teatre Romea, de Barcelona, els anys 1921 i 1923, es van representar L’apuntador (The Man in the Stalls, d’Alfred Sutro) i Joan Casagran (Jack Straw, de Somerset Maugham); aquests textos no van ser mai publicats, però s’han conservat en còpies mecanografiades, juntament amb el manuscrit d’una traducció anterior, El braçalet (The Bracelet, de Sutro). La tria de Carner testimonia un interès envers el teatre eduardià en aquesta època: per la modernitat en el tractament dels conflictes típics de les classes mitjanes, i per la capacitat d’expressar aquests conflictes fent un ús intel·ligent del llenguatge naturalista en el diàleg dramàtic. Les traduccions apunten així a un moment de transició en la seva carrera literària: les que es van arribar a representar van tenir una recepció controvertida; la comèdia moderna, com a gènere, probablement demanava un registre lingüístic diferent del registre ‘poètic’ que ell havia estat reivindicant fins al 1911; i no gaires anys després, el 1935, ell mateix va manifestar la necessitat de portar el llenguatge planer i correcte a un teatre d’un tipus nou, més profund.
