Resumen de L'evangeli i l'Esperit Sant: Fonts permanents de la renovació de l'Església
- català
L’escrit parteix des de les dades que ofereix el Concili Vaticà II sobre la necessària renovació eclesial, fins a plantejar-se la qüestió sobre la possibilitat real de la construcció d’un model ecumènic sacramental, i passant per l’aportació que el mateix papa Francesc ofereix en el seu pensament recent, concentrat en el text de l’Evangelii gaudium. La important renovació eclesiològica, ancorada en el terme «aggiornamento», passa per una recuperació en la consciència eclesial de la presència de l’Esperit Sant (element diví) i la concreció de l’experiència de Déu en el testimoni redactat de la Paraula de Déu (element humà). Ambos elements estan mútuament interconnectats, s’influencien mútuament i incideixen en el discurs de la sacramentalitat, de gran novetat durant el Concili Vaticà II, però de poc recorregut postconciliar.
- English
The paper takes as its starting point the information put forward by Vatican II about the necessity for ecclesiological renewal, and leads to posing the question about the real possibility of building up an ecumenical sacramental model, taking account in the process of the contribution of Pope Francis in his recent thinking, especially Evangelii gaudium. The important ecclesiological renewal, «aggiorna-mento» as the untranslatable original says, requires the Church to recover an awareness of the presence of the Holy Spirit (divine element), and of the lived experience of God in the written testimony of the Word of God (human element). Both factors are mutually interconnected: they mutually influence each other and are involved in the discourse of sacramentality, which was a significantly new element during the Vatican II but has been of little influence in post-conciliar times.
