L'Eucaristia, gresol de la fraternitat cristiana. L'epíclesi eclesiològica: del cos eucarístic al cos eclesial

• Autores: Jordi Font Plana
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 44, Nº. 2, 2019, págs. 303-322
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    One of the essential elements that the Church believes when it celebrates the Eucharist is the ecclesio-logical dimension, as the well-known expression of Henri de Lubac says: “The Eucharist makes the Church”. The first person who established the relationship “Eucharist-Church” in a particular ecclesiologi-cal situation is Paul in the community of Corinth, with his letters specifically, I Corinthians. In fact, I Corin-thians 10 and 11 stand as the first liturgical witness to this relationship. One way to approach the relation-ship “Eucharist-Church” is the anaphora itself or the Eucharistic prayer – specifically, in what is known as the ecclesiological epiclesis, as it appears from the first anaphoras or in what are called the paleo-ana-phoras, up to the present-day eucharistic prayers. The epiclesis in the different anaphoras present a list of the fruits of communion with various terms. As they partake of the one bread, Christians tighten the bonds of unity, becoming one body. Thus the eucharist is the crucible of fraternity, to the extent that the hostia reconcilationis does away with divisions, according to I Corinthians 11. Nevertheless, the celebration of the eucharist is not a means whereby the church community is formed in any automatic kind of way. This is the understanding of the Church Fathers, notably St Augustine, since it is not a magical or mechanical act but one that depends on the openness and receptivity of each member of the community.

  • català

    Una de les dimensions essencials del que l’Església creu quan celebra l’Eucaristia es la dimensió eclesiològica, segons la coneguda formula d’Henri de Lubac: «l’Eucaristia fa l’Església». El primer que estableix aquesta relació «Eucaristia-Església» aplicada en una situació eclesiològica concreta és Pau en la comunitat de Corint amb les seves cartes —en concret la Primera carta als Corintis. De fet 1Co 10 i 11 esdevé el primer testimoni litúrgic d’aquesta relació. Una manera d’aproximar-se a la relació «Eucaristia-Església» es la mateixa anàfora o Pregària Eucarística. En concret el que s’anomena l’epiclesi eclesiològica, tal com apareix, ja en les primeres anàfores o en les que s’anomenen les paleoanàfores, fins a les nostres Pregàries eucarístiques actuals. Les epiclesis en les diferents anàfores presenten una llista de fruits de comunió amb diferents termes. Menjant l’únic pa, els cristians estrenyen els vincles d’unitat, formant un sol cos. Així l’eucaristia és el gresol de la fraternitat; fins el punt que la hostia reconciliationis elimina les divisions, segons 1Co 11. Ara bé, la celebració eucarística no es un mitjà amb el qual la comunitat eclesial es realitza de manera quasi automàtica. Així ho entenen els Pares de l’Església, sobretot Sant Agustí, ja que no és un fet màgic, mecànic, sinó que suposa una disponibilitat i una receptivitat humana de cada individu i de la col·lectivitat.