¿No es país para viejos? La edad como criterio de triaje durante la pandemia de la COVID-19

• Rueda Etxebarria, Jon ^[1]
  1. [1] Universidad de Granada

     Universidad de Granada

     Granada, España

     
• Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 65, 2020 (Ejemplar dedicado a: Ètica i salut en temps de pandèmia. Reflexions sobre cures i justícia social), págs. 85-98
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • No country for old men? Age as a triage criterion during the COVID-19 pandemic
  • No és país per a vells? L’edat com a criteri de triatge durant la pandèmia de la COVID-19
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 6 Citas
• Resumen
  • español

    La pandemia de la COVID-19 ha levantado sospechas de edadismo y gerontofobia en diversas prácticas de racionamiento sanitario. La edad es un criterio de triaje controvertido. En este artículo se esclarece la relevancia ética de la edad dentro de los sistemas de triaje, analizando particularmente su rol dentro de los principios de equidad y de eficiencia. La equidad requiere dar más oportunidades a aquellos que han cumplido menos ciclos vitales. La eficiencia tiene en cuenta la edad de manera subrepticia al tratar de maximizar los beneficios a corto plazo (salvar vidas) y a largo plazo (salvar años de vida). Finalmente, la edad no debe ser la última ratio de las decisiones de triaje, aunque es una variable a tener en cuenta debido a su presencia implícita en principios fundamentales de priorización. 

  • català

    La pandèmia de la COVID-19 ha aixecat sospites d’edatisme i gerontofòbia en diverses pràctiques de racionament sanitari. L’edat és un criteri de triatge controvertit. En aquest article s’aclareix la rellevància ètica de l’edat dins dels sistemes de triatge, analitzant particularment el seu rol dins dels principis d’equitat i d’eficiència. L’equitat requereix donar més oportunitats a aquells que han complert menys cicles vitals. L’eficiència té en compte l’edat de manera subreptícia en tractar de maximitzar els beneficis a curt termini (salvar vides) i a llarg termini (salvar anys de vida). Finalment, l’edat no ha de ser l’última ràtio de les decisions de triatge, encara que és una variable que cal tenir en compte a causa de la seva presència implícita en principis fonamentals de priorització.

  • English

    The COVID-19 pandemic has raised suspicions of ageism and gerontophobia in various health rationing practices. Age is a controversial triage criterion. This article clarifies the ethical relevance of age within triage systems, particularly its role within the principles of fairness and efficiency. Fairness requires giving more opportunities to those who have completed fewer life cycles. Efficiency takes age into account surreptitiously when trying to maximize short-term (saving lives) and long-term (saving years of life) benefits. Finally, age should not be the final rationale in triage decisions, although it is a variable to be taken into account because of its implicit presence in fundamental principles of prioritization.