Resumen de Fronteres, guerra i posicionament polític a la Catalunya dels segles XVI i XVII
- español
The location of Catalonia’s Pyrenean border, and of its maritime border, is a crucial element in its modern history. Discussion of the Roussillon and Cerdanya counties, occupied by France during the Catalan Civil War with the approval of John II, appears from the beginnings of Ferdinand the Catholic’s reign. His reincorporation coincided with factors that helped make the border area more a field of action of the Crown, and less so of the authorities of the Principality. Nevertheless, during his and the following reign, and despite a level of dissent, the border was an issue around which a common objective between King and country prevailed. In later reigns, the Pyrenean border acquired other dimensions (of religion, smuggling, and open war between the Hispanic Monarchy and France), which, together with Spain’s financial difficulty in maintaining there a significant military presence, primarily in-fantry, gave rise to a particular way of life in the localities of the area and pe-culiar notions of identity and loyalty. During the 16th and 17th centuries, the Pyrenean border was the scene of numerous political, religious and cultural episodes that undoubtedly influenced Catalan identity at the time and in subsequent eras.
- català
La situació de la frontera pirinenca, també la marítima, és un tema clau per a la història moderna de Catalunya. El tema dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, ocupats per França durant la Guerra Civil Catalana amb el beneplàcit de Joan II, està present des de l’inici del regnat de Ferran el Catòlic. La seva reincorporació va coincidir amb factors que van ajudar que la qüestió de la frontera fos cada vegada més camp d’acció de la Corona i menys de les autoritats del Principat. No obstant això i malgrat les dissensions concretes que es van produir, l’àmbit fronterer va ser una qüestió en la qual durant aquest regnat i el següent va sobresortir un objectiu comú entre el rei i el país. En els regnats posteriors, la frontera pirinenca va adquirir unes altres dimensions (frontera religiosa, contraban, guerra oberta entre la Monarquia Hispànica i França), fet que, juntament amb els problemes financers espanyols per mantenir allà una important dotació militar, concretament d’infanteria, va provocar en les localitats de la zona una forma de vida especial i un sentiment peculiar d’identitats i lleialtats. Durant els segles xvi i xvii, la frontera pirinenca va ser escenari de nombrosos episodis polítics, religiosos i culturals que van influir, sens dubte, en la identitat catalana del moment i d’èpoques posteriors.
- català
La situación de la frontera pirenaica, también la marítima, es un tema crucial para la historia moderna de Cataluña. El tema de los condados de Rosellón y Cerdaña, ocupados por Francia durante la Guerra Civil Catalana con el be-neplácito de Juan II, está presente desde los primeros inicios del reinado de Fernando el Católico. Su reincorporación coincidió con factores que ayudaron a que la cuestión de la frontera fuera cada vez más un campo de acción de la Corona y cada vez menos de las autoridades del Principado. No obstante y a pesar de disensiones concretas, el ámbito fronterizo fue una cuestión donde durante ese reinado y el siguiente primó un objectivo común entre Rey y país. En reinados posteriores la frontera pirenaica adquirió otras dimensiones (frontera religiosa, contrabando, guerra abierta entre la Monarquía Hispánica y Francia), lo que junto a los problemes financieros españoles para mantener allí una importante dotación militar, singularmente de infantería, provocó una especial forma de vida de las localidades de la zona y un peculiar senti-miento de identidad y lealtades. Durante los siglos xvi y xvii la frontera pirenaica fue escenario de numerosos episodios políticos, religiosos, culturales que influyeron, sin duda, en la identidad catalana del momento y de épocas posteriores.
