Les dones a les economies domèstiques preindustrials: treball, terra, dot i escreix a l’Alt Penedès del segle XVIII

• Belén Moreno Claverías ^[1]
  1. [1] Universidad Autónoma de Madrid

     Universidad Autónoma de Madrid

     Madrid, España

     
• Localización: Estudis d'història agrària, ISSN-e 2385-359X, ISSN 0210-4830, Nº 29, 2017, págs. 103-127
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Women in the domestic preindustrial economies: work, land, dowry and escreix in Alt Penedès in the 18th centur
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    En aquest article es fa una aproximació al paper de les dones en les economies domèstiques de l’Alt Penedès del segle XVIII. Concretament, s’analitzen les tasques productives que portaven a terme i que eren fonamentals per al manteniment de les famílies, les seves relacions amb la propietat i l’explotació de la terra, la importància que tenien el dot i l’escreix al llarg de la seva vida, i l’evolució del dot durant la segona meitat del segle XVIII. En cada una d’aquestes qüestions es fa menció de les dones solteres, casades i vídues, atès que l’estat civil era la variable que més fortament condicionava el que les dones podien i no podien fer. També es para atenció, de manera transversal, al marc legal que constrenyia l’autonomia econòmica de les dones. Malgrat el silenci de les fonts, conseqüència di-recta de la baixa consideració que tenia el treball femení, del seu caràcter suposadament subsidiari i de la incapacitat legal a què les dones estaven sotmeses, l’examen de capítols matrimonials, inventaris post mortem, contractes de conreu i textos de testimonis de l’època, permet entreveure unes dones més actives i més autònomes que el que tradicional-ment s’acostuma a pensar. El marc cultural i legal, així com la pobresa, eren obstacles importants que calia superar.

  • English

    This article examines the role of women in the domestic economies of the Alt Penedès during the eighteenth century. In particular, it analyses the productive tasks that women carried out, which were fundamental for the maintenance of families, their relations with the ownership and the exploitation of land, the importance of the dowry and the escreix (maintenance payments) throughout their lives, and how the former evolved during the second half of the eighteenth century. In exploring each of these aspects we distinguish among single women, married women and widows, since marital status was the factor that most strongly conditioned what women could and could not do. Attention is also paid, in a cross-cutting way, to the legal framework that constrained women’s economic autonomy. Despite the silence of the sources, which is a direct consequence of the low regard for women’s work, its presumed subsidiary nature and the legal incapacity to which women were subjected, the examination of marriage capitulations, post mortem inventories, agrarian contracts, and texts from testimonials of the time allows us to see women being more active and more autonomous than is usually thought. The cultural and legal framework, as well as poverty, were important obstacles to overcome.