Delito de Terrorismo en el Estado Español: Arma Crucial en la vigente Guerra Judicial o Lawfare

• Autores: Carme Vivancos Sánchez
• Localización: Clivatge. Estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials, ISSN-e 2014-6590, Nº. 8, 2020, págs. 238-280
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo indaga en la exploración del uso del delito de terrorismo que se ha dado en la Audiencia Nacional, a partir del estudio de tres casos relacionados con el conflicto político, ocurridos después de 2011. A partir de un análisis socio-jurídico, se constata que se realiza una interpretación arbitraria del delito de terrorismo y que ello resulta ser una herramienta jurídica de la Audiencia Nacional para hacer frente a ideas políticas, colectivos y personas que pueden poner en interrogante el orden instituido, lo que se traduce en una guerra judicial o lawfare. Se confirma que la definición misma del terrorismo es arbitraria, que el delito es interpretado distintamente dependiendo del momento histórico, que la zona geográfica donde ocurren los hechos es determinante para entender la persecución política a través de mecanismos judiciales, que el hecho de que el delito de terrorismo sea competencia de la Audiencia Nacional hace que el tribunal goce de un control y de un poder desmesurados y que el perfil de los jueces y la forma en la que pueden llegar a acceder a la Audiencia Nacional evidencia una latente politización de la justicia.

  • English

    This article focuses on the exploration of the use of the crime of terrorism that has occurred in the Spanish National Court, based on the study of three cases related to the political conflict which occurred after 2011. From a socio-legal analysis, it is verified that an arbitrary interpretation of the crime of terrorism is carried out and that this results in a legal tool for the Spanish National Court to deal with political ideas, groups and people who may question the instituted order, which results in a judicial war or lawfare. It is confirmed that the definition of terrorism itself is arbitrary, that the crime is interpreted differently depending on the historical moment, that the geographical area where the events take place is decisive for understanding political persecution through judicial mechanisms, that the fact that the crime of terrorism is within the jurisdiction of the Spanish National Court makes the court enjoy excessive control and power and that the profile of the judges and the way in which they can access the Spanish National Court show a latent politicization of justice.

  • català

    Aquest article indaga en l’exploració de l’ús del delicte de terrorisme que ha tingut lloc a l’Audiència Nacional, a partir de l’estudi de tres casos relacionats amb el conflicte polític esdevinguts després de 2011. A partir d’una anàlisi sociojurídica, es constata que s’hi duu a terme una interpretació arbitrària del delicte de terrorisme i que això resulta ser una eina jurídica de l’Audiència Nacional per fer front a idees polítiques, col·lectius i persones que poder posar en qüestió l’ordre instituït, la qual cosa es tradueix en una guerra judicial o lawfare. Es confirma que la definició mateixa de terrorisme és arbitrària, que el delicte és interpretat de manera distinta depenent del moment històric, que la zona geogràfica on tenen lloc el fets és determinant per entendre la persecució política a través de mecanismes judicials, que el fet que el delicte de terrorisme sigui competència de l’Audiència Nacional fa que el tribunal gaudeixi d’un control i un poder desmesurats i que el perfil dels jutges i la manera en què poden arribar a accedir a l’Audiència Nacional evidencia una latent politització de la justícia.