La Remunicipalización del Agua en el marco de la Re-Definición de la Democracia: El Caso De Terrassa

• Autores: Edurne Bagué
• Localización: Clivatge. Estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials, ISSN-e 2014-6590, Nº. 8, 2020, págs. 134-193
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El presente texto se propone presentar la remunicipalización del agua urbana como mecanismo ante el neoliberalismo y sus conexiones con la búsqueda de formas para una mayor democracia. Para ello, el auge del común aparece como la herramienta que ha servido para repensar la remunicipalización como mecanismo para el impulso del cambio social.

    El caso más relevante entre los años 2015 y 2019 fue el de la ciudad de Terrassa, donde se remunicipalizó el servicio de agua urbana que hasta ese momento había estado controlado por Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A. Este proceso de remunicipalización culminó con la creación del Observatorio del Agua de Terrassa (OAT), que es una de les experiencias más innovadoras en gobierno de servicios con mecanismos de coproducción liderados por la propia ciudadanía organizada. Un espacio-herramienta que, todavez que recoge el final de un camino, es puerta de entrada para la profundización de debates, así como para la apertura de líneas de trabajo que se extienden aumentando el alcance más allá del agua y de Terrassa.

  • català

    El present text vol presentar la remunicipalització de l’aigua urbana com un mecanisme davant del neoliberalisme i fer paleses les seves connexions amb la cerca de formes d’assolir una major democràcia. Per això, l’auge del comú es presenta com l’eina que ha servit per repensar la remunicipalització en tant que mecanisme per a l’impuls del canvi social.

    El cas més rellevant entre els anys 2015 i 2019 va ser el de la ciutat de Terrassa, on es va remunicipalitzar el servei d’aigua urbana que, fins a aquell moment, havia estat controlat per Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A. Aquest procés de remunicipalització va culminar amb la creació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que és una de les experiències més innovadores en govern de serveis amb mecanismes de coproducció liderats per la pròpia ciutadania organitzada. Un espai-eina que, a la vegada que que recull el final d’un camí, és porta d’entrada per a l’aprofundiment de debats, igual que per a l’obertura de línies de treball que s’estenen tot augmentant el seu abast més enllà de l’aigua i deTerrassa.

  • English

    This article intends to present the re-municipalisation of the management of urban water as a mechanism to oppose neoliberalism and highlight its connections with the search for new ways of achieving greater democracy. To do this, the rise of the notion of the ‘common’ seems to be the tool that has been used to re-think re-municipalisation as a mechanism to promote social change.

    Between 2015 and 2019, the most relevant case of this was the city of Terrassa, where urban water supply—up to that moment in charge of the private company Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A.—was re-municipalised. This process of re-municipalisation gave rise to Terrassa’s Observatory of Water, which is one of the most innovative initiatives in public-supply management incorporating mechanisms of co-production led by the organized citizenry itself; a space-tool which, despite marking the end of the process, it is also the door to deeper debates as well as to the opening of new lines of work whose reach extends beyond water and the city of Terrassa.