Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


¿Cómo afecta el teletrabajo a la sociedad y a nuestro modo de vida?

    1. [1] Columbia University

      Columbia University

      Estados Unidos

    2. [2] London School of Economics and Political Science

      London School of Economics and Political Science

      Reino Unido

  • Localización: Informe Mensual - La Caixa, ISSN 1134-1947, 283 448, 2020 (Ejemplar dedicado a: Teletrabajo, una herencia de la pandemia: desafíos y oportunidades), págs. 32-33
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • How does teleworking affect society and our way of life?
    • Com afecta el teletreball la societat i la nostra manera de viure?
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El teletrabajo, a pesar de toda la tecnología que lo hace posible, es un concepto que difícilmente se puede tildar de moderno. Hasta el siglo XIX, lo que hoy conocemos como trabajo en remoto era el formato habitual para muchos: trabajar desde casa formaba parte de la normalidad de artesanos y campesinos, que desarrollaban parte o la totalidad de su actividad profesional en un espacio destinado a ello en sus viviendas. Con la Revolución Industrial, la fábrica y la oficina –tal y como hemos visto en el primer artículo de este Dossier– desplazaron al taller doméstico y pasaron a ser el principal ámbito laboral. Con muchos matices, así ha sido desde entonces.

      En la actualidad, la irrupción del coronavirus ha vuelto a poner en boga el trabajo en remoto y ha avivado el debate sobre su impacto social y nuestra forma de vivir. Sin embargo, el concepto de teletrabajo se había recuperado bastante antes, cuando Jack Nilles, reconocido como el «padre» del teletrabajo, lo rescató en 1973 en un mundo aún sin internet como método para compensar las pérdidas económicas que sufrían las empresas a causa de la crisis del petróleo.1 A la vez que crecía el interés por el teletrabajo como vía para ahorrar costes, también crecía el interés por el teletrabajo como vía para solucionar problemas de otra índole social. En un mundo con una mayor participación de la mujer en el mercado laboral, en el que todos los miembros del hogar debían compaginar el trabajo con las tareas domésticas y el cuidado de los menores, el teletrabajo se señaló como una herramienta para abordar problemas relacionados con la conciliación laboral o la baja natalidad. Veámoslo con más detalle.

    • català

      El teletreball, malgrat tota la tecnologia que el fa possible, és un concepte que difícilment pot ser titllat de modern. Fins al segle XIX, el que avui coneixem com a treball en remot era el format habitual per a molta gent: treballar des de casa formava part de la normalitat dels artesans i dels pagesos, que desenvolupaven una part o tota l’activitat professional en un espai destinat a ella als seus habitatges. Amb la Revolució Industrial, la fàbrica i l’oficina –tal com hem vist al primer article d’aquest Dossier– van desplaçar el taller domèstic i van passar a ser el principal àmbit laboral. Amb molts matisos, així ha estat de llavors ençà.

      En l’actualitat, la irrupció del coronavirus ha tornat a posar en voga el treball en remot i ha revifat el debat sobre el seu impacte social i sobre la nostra manera de viure. No obstant això, el concepte de teletreball va ser recuperat força abans, quan Jack Nilles, reconegut com el «pare» del teletreball, el va rescatar el 1973, en un món encara sense internet, com a mètode per compensar les pèrdues econòmiques que patien les empreses a causa de la crisi del petroli.1 Al mateix temps que creixia l’interès pel teletreball com a via per estalviar costos, també creixia l’interès pel teletreball com a via per solucionar problemes d’un altre caire social. En un món amb més participació de la dona al mercat laboral i en què tots els membres de la llar havien de compaginar el treball amb les tasques domèstiques i amb la cura dels menors, el teletreball va ser assenyalat com una eina per abordar problemes relacionats amb la conciliació laboral o amb la baixa natalitat. Vegem-ho amb més detall.

    • English

      Despite all the technology that makes it possible, the concept of teleworking can scarcely be considered a modern invention. Up until the 19th century, what we know today as remote working was the usual format for many: working from home was the norm for craftsmen and peasants, who conducted part or all of their occupation in a space set aside for this purpose in their homes. With the arrival of the Industrial Revolution, the factory and the office – as we have seen in the first article of this Dossier – replaced the domestic workshop and became the dominant working environment. With many nuances, this has been the case ever since.

      Today, the coronavirus outbreak has once again brought remote working into vogue and has fuelled the debate about its social impact and the way we live. Nevertheless, the concept of teleworking had been recovered much earlier, when Jack Nilles, recognised as the «father» of teleworking, revived it in 1973 in a world still without the internet as a way for companies to offset the economic losses suffered as a result of the oil crisis.1 As interest in teleworking as a way to save costs grew, so it did as a way to solve other social problems. In a world with a greater participation of women in the labour market, where all members of the household had to juggle work with domestic chores and childcare, teleworking was identified as a tool to address problems related to work-life balance or low birth rates. Let us take a closer look.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno