Barcelona, España
A través d’aquest article pretenem aprofundir en el coneixement de l’atur femení de llarga durada a Catalunya, identificant la influència de l’edat, l’origen socioeconòmic i la trajectòria laboral.
La taxa d’atur de llarga durada és l’indicador que ens mostra quins grups socials tenen més dificultats de (re)inserció al mercat de treball. Quan incorporem la variable sexe veiem que són les dones les principals afectades per aquest tipus d’exclusió laboral. Aquesta problemàtica afecta especialment les dones més grans de quaranta-cinc anys de classe treballadora, amb un nivell de formació baix i amb responsabilitats familiars.
L’objectiu d’aquest article és explorar com interacciona el gènere, l’edat, la classe social, l’origen i la divisió sexual del treball pel que fa a l’atur de llarga durada. I també, detectar quines són les eines conceptuals que ens ofereix el paradigma de la producció/reproducció per a l’anàlisi de l’atur femení. La metodologia emprada combina l’aproximació quantitativa i qualitativa. D’una banda, l’anàlisi estadística de les dades secundàries de Catalunya és necessària per a tenir-ne una visió des d’una perspectiva macrosocial. De l’altra, a través d’un grup de discussió exploratori ens permet explorar els imaginaris i les pràctiques socials de les dones desocupades de llarga durada més grans de quaranta-cinc anys i de classe treballadora. El grup de discussió va ser fet a Igualada, capital de la comarca de l’Anoia, una de les comarques de Catalunya més afectades per les elevades taxes d’atur a la crisi econòmica actual.
This article provides an in-depth study of long-term female unemployment in Catalonia.
Long-term unemployment statistics reveal which social groups are most likely to experience difficulty re-entering the labour market. In this case, we found that women are mainly affected by this type of labour exclusion, in particular poorly qualified, working-class women who are aged over 45 and with family responsibilities.
The article aims to explore how the overlapping of factors such as gender, age, social class, origin and the division of work based on gender are related to long-term female unemployment. Moreover, we were able to detect which conceptual tools provide us with the production/reproduction paradigm so as to be able to analyse the future of female unemployment.
The methodology we used combines quantitative and qualitative approaches. On the one hand, the analysis of secondary statistical data focusing on Catalonia is useful in understanding the situation from a macro-social perspective. On the other hand, an exploratory discussion group enables us to investigate social imaginary practises among unemployed working class women aged over 45. This discussion group was held in Igualada – capital of the Anoia region – an area of Catalonia deeply affected by unemployment in the current economic crisis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados