L'ENTREVISTA: Simona Levi, la política a l’era digital

• Autores: Josep M. Muñoz i Lloret
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 472, 2020, pág. 20
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • La primera dada que Simona Levi fa constar en el seu currículum és que la revista Rolling Stone la va triar, en la seva condició de cofundadora de la plataforma Xnet i del col·lectiu 15MpaRato, com una de les 25 persones al món que estan donant forma al futur. Nascuda a Torí l’any 1966, membre d’una família d’intel·lectuals antifeixistes d’origen jueu, va estudiar teatre a l’escola de Jacques Lecoq, a París. L’any 1990, als vint-i-quatre anys, es va establir a Barcelona. Al barri del Raval va obrir un espai, Conservas, on va desplegar les seves propostes teatrals. Els seus espectacles s’han representat en teatres de tot Europa i va crear festivals com InnMotion, al CCCB. La seva faceta de directora teatral i dramaturga s’ha anat decantant en els últims anys cap a un activisme centrat en la renovació de la democràcia a l’era digital i la cultura lliure, l’ús estratègic de les eines digitals per a l’organització, la comunicació, l’acció col·lectiva i la lluita contra la corrupció. És iniciadora de projectes com Xnet o 15MpaRato, que van impulsar el judici a la cúpula de Bankia. Va ser membre del moviment del 15-M i va participar en els moviments per al dret a l’habitatge. És coautora de diversos llibres, entre els quals #FAKE YOU – Fake News i Desinformació (2019).

    «Fa trenta anys que soc fora d’Itàlia. En vaig marxar perquè és un lloc on no es pot fer res, on res no canviarà. Allà tot és molt difícil, és un país molt corrupte. Com aquí, però aquí hi ha una sensació que les coses poden canviar, la lluita dona més satisfaccions. A Barcelona m’hi he trobat com a casa.» «Vaig estudiar teatre a l’escola de Jacques Lecoq. Ell, abans que un home de teatre, era un filòsof. Sempre preguntava per què fem el que fem? I aquest “per què” m’ha acompanyat tota la vida. A mi, que ja venia d’una formació molt polititzada, m’ha ajudat a entendre el teatre com una eina de transformació.» «Va haver-hi moltes experiències de partit que volien “representar” el 15-M, però el 15-M demanava no ser representat. Després va arribar Podemos, que no hi té res a veure: és un partit trotskista de tota la vida, és una OPA hostil d’Izquierda Unida al moviment dels indignats.» «Les dones tenim molt desenvolupada una capacitat de mediar, de combinar, de solucionar, d’encaixar, d’enganyar també: és a dir, tot allò que la política requereix. I tenim l’avantatge que, com que ningú no ens fa cas, per obtenir coses hem d’utilitzar l’estratègia i no pas la força bruta.» «L’important és l’ús de la filosofia del digital per a la transformació democràtica. L’Internet és una estructura en xarxa descentralitzada, que es pot traslladar a la governança. La idea de governar mitjançant una xarxa descentralitzada amb un lideratge distribuït és genial: tan genial com la invenció de la impremta.»